1. Què és la prehistòria?
Una etapa sense escriptura
La prehistòria és l’etapa més llarga de la humanitat. Comença amb l’aparició dels primers éssers humans, fa uns 2,5 milions d’anys, i acaba amb la invenció de l’escriptura, fa uns 5.500 anys (cap al 3500 aC, a Mesopotàmia). Això vol dir que més del 99 % del temps que els humans hem viscut a la Terra… és prehistòria!
Per què l’escriptura marca el final de la prehistòria? Perquè és la frontera que separa dues maneres de conèixer el passat. De les societats que escrivien en conservem documents que ens expliquen com vivien. De les societats prehistòriques, en canvi, no en tenim cap text. Només ens han deixat les seves restes materials.
Les fonts arqueològiques. Les pistes del passat
Com podem saber, doncs, com vivien els humans de fa centenars de milers d’anys? Gràcies a les fonts arqueològiques. Totes les restes materials que les societats del passat van deixar enrere. Són com les pistes d’un cas de detectius. Les principals són.
- Restes humanes. Ossos i dents, que ens informen de com eren físicament, què menjaven, quines malalties patien i quants anys vivien.
- Eines i objectes. Pedres tallades, instruments d’os, ceràmiques, armes, joies… Ens diuen què sabien fer i com ho feien.
- Restes d’aliments. Ossos d’animals, llavors, closques… Ens expliquen què menjaven i com ho aconseguien.
- Habitatges i construccions. Coves ocupades, cabanes, poblats i monuments de pedra.
- Art i enterraments. Pintures, gravats i tombes, que ens parlen del seu món simbòlic i de les seves creences.
La ciència que estudia aquestes restes és l’arqueologia. Els arqueòlegs i les arqueòlogues treballen en els jaciments (els llocs on es conserven les restes), on excaven capa per capa amb molta cura, anotant la posició exacta de cada troballa. Després, al laboratori, daten els materials, és a dir, calculen quants anys tenen, amb tècniques com el carboni-14.
Saps que…? Una mateixa cova pot haver estat ocupada durant desenes de milers d’anys per grups diferents. Per això els jaciments tenen estrats. Capes de terra superposades, com les pàgines d’un llibre. Les capes més profundes són les més antigues. Si l’arqueòleg barreja les capes, el «llibre» queda desordenat per sempre. Per això excavar és una feina tan lenta i delicada!
Les etapes de la prehistòria
La prehistòria es divideix en tres grans períodes, segons el material amb què es fabricaven les eines i la manera de viure.
| Etapa | Cronologia aproximada | Característiques principals |
|---|---|---|
| Paleolític (pedra antiga) | 2,5 milions d’anys – 10.000 aC | Caça i recol·lecció. Vida nòmada. Eines de pedra tallada. |
| Neolític (pedra nova) | 10.000 aC – 6.000/4.000 aC (segons la zona) | Agricultura i ramaderia. Vida sedentària en poblats. Pedra polida, ceràmica i teixits. |
| Edat dels metalls | 6.000/4.000 aC – escriptura | Eines i armes de coure, bronze i ferro. Artesans, comerç i primeres ciutats. |
Atenció. Aquestes dates són orientatives i varien segons el lloc del món. Els canvis no van passar a tot arreu alhora. Quan al Pròxim Orient ja hi havia agricultura, a Europa encara es vivia de la caça.
2. L’evolució humana. El procés d’hominització
D’on venim?
Els éssers humans no hem existit sempre tal com som ara. Som el resultat d’un procés d’evolució de milions d’anys que anomenem hominització. El conjunt de canvis físics i culturals que van transformar uns primats africans en els humans actuals. Aquest procés va començar a l’Àfrica, el continent que és considerat el bressol de la humanitat.
Els canvis més importants del procés d’hominització van ser.
- El bipedisme. Caminar drets sobre dues cames. Va deixar les mans lliures per transportar coses, fabricar eines i tenir cura de les cries.
- L’augment de la capacitat cranial. El cervell es va anar fent més gran i complex, cosa que va permetre pensar, planificar i imaginar.
- La fabricació d’eines. Els humans som l’única espècie capaç de fabricar instruments per fabricar altres instruments.
- El domini del foc. Va permetre escalfar-se, il·luminar, cuinar els aliments i protegir-se dels depredadors.
- El llenguatge i el pensament simbòlic. Parlar va fer possible cooperar, transmetre coneixements i, més endavant, crear art i creences.
Les principals espècies humanes
| Espècie | Quan va viure | Què la caracteritza |
|---|---|---|
| Australopitec | Fa 4–2 milions d’anys | Encara no és del gènere humà, però ja camina dret. El fòssil més famós és la Lucy, trobada a Etiòpia. |
| Homo habilis | Fa 2,5–1,6 milions d’anys | El primer del gènere Homo. Fabrica les primeres eines de pedra (per això s’anomena «hàbil»). |
| Homo erectus | Fa 1,8 milions–200.000 anys | Domina el foc i és el primer a sortir de l’Àfrica per poblar Àsia i Europa. |
| Home de neandertal | Fa 230.000–30.000 anys | Viu a Europa durant les glaciacions. Fort i adaptat al fred, caça grans animals, té cura dels malalts i enterra els morts. |
| Homo sapiens | Fa uns 300.000 anys – actualitat | La nostra espècie. Apareix a l’Àfrica i s’estén per tot el planeta. Crea art, llenguatge complex i tecnologia cada cop més sofisticada. |
Durant milers d’anys, sapiens i neandertals van conviure a Europa. Fa uns 30.000 anys, però, els neandertals es van extingir i l’Homo sapiens va quedar com l’única espècie humana del planeta. Els científics encara debaten per què. Canvis climàtics, competència pels recursos… El que sí que sabem, gràcies a l’ADN, és que es van arribar a barrejar. Molts humans actuals conservem un petit percentatge de gens neandertals.
Saps que…? A Atapuerca (Burgos) hi ha un dels jaciments més importants del món per estudiar l’evolució humana. S’hi han trobat restes humanes de fa més de 800.000 anys, les més antigues d’Europa occidental. I a Talteüll, a la Catalunya del Nord, es van descobrir les restes d’un caçador de fa uns 450.000 anys, conegut com l’home de Talteüll.
3. El Paleolític. Caçar, recol·lectar, sobreviure
Una vida nòmada
El Paleolític (paraula que ve del grec i significa «pedra antiga») és l’etapa més llarga de la prehistòria. Els humans del Paleolític eren depredadors. No produïen els seus aliments, sinó que prenien de la natura allò que necessitaven. Vivien de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits silvestres, arrels, ous i mol·luscs.
Com que depenien del que oferia el territori, eren nòmades. Quan els recursos d’una zona s’esgotaven, o quan els ramats que caçaven migraven, el grup es traslladava a un altre lloc. S’aixoplugaven a l’entrada de coves i abrics rocosos, o construïen cabanes amb branques, ossos i pells.
La societat. Viure en grup per sobreviure
Sols no haurien sobreviscut. Per això s’organitzaven en grups petits, d’unes 20 a 40 persones, units per llaços familiars. Les bandes o clans. Tots els membres col·laboraven en les feines. Caçar, recollir aliments, mantenir el foc, fabricar eines o tenir cura dels infants. Eren societats igualitàries. No hi havia rics ni pobres, perquè no s’acumulaven béns. Tot el que tenien s’ho havien d’endur a coll quan es traslladaven!
Les eines i el foc
Les eines paleolítiques eren de pedra tallada. Colpejaven una pedra (sovint sílex) amb una altra per arrencar-ne fragments i obtenir vores tallants. Les primeres eines eren senzilles, com els còdols tallats, però amb el temps es van perfeccionar. Bifaços (pedres tallades per les dues cares, com una navalla multiusos de l’època), puntes de llança, rascadors per treballar les pells, i agulles i arpons fets d’os i banya.
El gran salt tecnològic, però, va ser el domini del foc, fa uns 800.000 anys (alguns estudis el fan encara més antic). El foc ho va canviar tot. Donava llum i calor, espantava els depredadors, permetia cuinar els aliments (més fàcils de digerir i més segurs) i es va convertir en el punt de trobada del grup. Al voltant del foc es parlava, s’ensenyava i s’explicaven històries.
Saps que…? Cuinar els aliments amb foc va tenir un efecte inesperat. En facilitar la digestió, el cos va poder dedicar més energia al cervell. Alguns científics pensen que, sense la cuina, el nostre cervell no hauria pogut créixer tant. Es podria dir que som humans, en part, gràcies a l’estofat!
Art i creences. El naixement del món simbòlic
Fa uns 40.000 anys, l’Homo sapiens va començar a fer una cosa que cap altra espècie havia fet mai. Art. En distingim dos tipus.
- Art rupestre. Pintures i gravats fets a les parets de coves i abrics. Representaven sobretot animals (bisons, cavalls, cérvols) i mans, amb pigments naturals com l’ocre (vermell i groc) i el carbó (negre). Les coves d’Altamira (Cantàbria) i Lascaux (França) en són els exemples més famosos.
- Art moble. Objectes petits que es podien transportar, com les venus paleolítiques, figuretes femenines de pedra o ivori que podrien estar relacionades amb la fertilitat.
No sabem del cert per què pintaven. Potser eren rituals per afavorir la caça, cerimònies religioses o una manera d’explicar històries. El que sí que demostren és que aquells humans ja tenien pensament simbòlic. Eren capaços d’imaginar i representar idees. També ho demostren els enterraments. Els neandertals i els sapiens enterraven els seus morts, de vegades amb objectes i flors, cosa que fa pensar que es preguntaven què hi ha després de la mort.
4. El Neolític. La gran revolució
De depredadors a productors
Fa uns 12.000 anys, al final de l’última glaciació, va començar el canvi més important de tota la història de la humanitat. La revolució neolítica. En algunes zones del món, els humans van deixar de dependre només del que trobaven i van aprendre a produir els seus propis aliments.
- L’agricultura. Van descobrir que, si plantaven llavors, podien collir-ne els fruits mesos després. Els primers cultius van ser cereals com el blat i l’ordi, i llegums com les llenties.
- La ramaderia. Van domesticar animals per tenir carn, llet, pells i força de treball sempre disponibles. Primer la cabra i l’ovella, després el porc i el bou. (El gos ja s’havia domesticat abans, al Paleolític, com a company de caça.)
Aquest canvi va començar al Pròxim Orient, en una zona anomenada el Creixent Fèrtil (els territoris regats pels rius Tigris, Eufrates i Nil), i des d’allà es va estendre lentament cap a Europa. A la península Ibèrica, el Neolític va arribar fa uns 7.500 anys per la costa mediterrània.
La sedentarització. Neixen els poblats
Qui té un camp sembrat no pot marxar. Ha d’esperar la collita. Per això l’agricultura va fer que els humans es tornessin sedentaris. Es van establir en un lloc fix, a prop dels camps i de l’aigua, i van construir els primers poblats amb cases estables de tova, fusta i pedra. Alguns d’aquests poblats, com Çatalhöyük (a l’actual Turquia) o Jericó, van arribar a tenir milers d’habitants.
Nous invents, noves feines
La vida sedentària va estimular una onada d’invents que encara avui fem servir.
- La ceràmica. Recipients de fang cuit per guardar el gra, transportar aigua i cuinar. Per primer cop es podien emmagatzemar aliments!
- El teixit. Amb la llana de les ovelles i el lli es van començar a teixir robes, més lleugeres i adaptables que les pells.
- La pedra polida. Les eines ja no només es tallaven, sinó que es polien fregant-les, cosa que les feia més resistents. Destrals per desboscar, falçs per segar, molins de mà per moldre el gra.
Una societat que canvia
La revolució neolítica no va canviar només la manera de menjar. Va transformar tota la societat. La producció d’aliments va generar excedents (més menjar del necessari per sobreviure), i els excedents ho van canviar tot.
- La població va créixer, perquè hi havia més aliment disponible i més estable.
- Va aparèixer la divisió del treball. Com que no tothom calia que treballés al camp, algunes persones es van poder especialitzar (terrissers, teixidors…).
- Van començar els intercanvis. Els excedents i els productes artesans es bescanviaven entre poblats.
- Van néixer les primeres desigualtats. Qui acumulava més terres, ramats o excedents tenia més riquesa i més poder. Les societats van deixar de ser igualitàries.
Saps que…? Va ser un progrés, la revolució neolítica? No és tan senzill com sembla. Els primers pagesos treballaven més hores que els caçadors-recol·lectors, tenien una dieta menys variada i, en viure amuntegats amb els animals, patien més malalties infeccioses. A canvi, però, van guanyar seguretat alimentària i la possibilitat de créixer com mai. Els historiadors encara en debaten el balanç!
5. L’Edat dels metalls. Cap a les portes de la història
Un material revolucionari
Fa uns 7.000 anys, al Pròxim Orient, els humans van fer un altre gran descobriment. Si escalfaven certs minerals a temperatures molt altes, n’obtenien metall, un material que es podia fondre i modelar amb la forma desitjada, i que era més resistent i durador que la pedra. És la metal·lúrgia. Es van utilitzar tres metalls, que donen nom a tres etapes.
| Etapa | Metall | Característiques |
|---|---|---|
| Edat del coure | Coure | El primer metall treballat. És tou. Servia sobretot per a objectes petits i de prestigi. |
| Edat del bronze | Bronze (aliatge de coure i estany) | Molt més dur. Armes, eines i objectes de luxe. Les societats es jerarquitzen. |
| Edat del ferro | Ferro | El més dur i abundant. Eines i armes a l’abast de molta més gent. |
Artesans, comerciants i guerrers
Treballar el metall era complicat. Calia conèixer els minerals, dominar els forns i tenir molta traça. Van aparèixer així els primers artesans especialitzats a temps complet. I com que els minerals com l’estany només es troben en llocs concrets, calia anar-los a buscar lluny. El comerç de llarga distància es va intensificar, i amb ell els contactes entre pobles.
Les societats es van fer més jerarquitzades. Al capdamunt hi havia caps i guerrers, que controlaven els recursos i acumulaven armes i objectes de prestigi; també hi havia sacerdots, artesans, pagesos… Els poblats més rics es van emmurallar per protegir-se, i alguns van créixer fins a convertir-se en les primeres ciutats. Amb les ciutats van arribar la necessitat de comptar, registrar i administrar… i d’aquesta necessitat en va néixer l’escriptura, cap al 3500 aC a Mesopotàmia. La prehistòria s’acabava. Començava la història.
El megalitisme. Les primeres grans construccions
Entre el Neolític final i l’Edat dels metalls, moltes comunitats d’Europa van aixecar megàlits (de mega, gran, i lithos, pedra). Monuments fets amb grans blocs de pedra. Els principals són.
- El menhir. Una gran pedra clavada verticalment a terra. Potser marcava un territori o un lloc sagrat.
- El dolmen. Dues o més pedres verticals cobertes per una llosa horitzontal. Eren tombes col·lectives, sovint cobertes per un túmul de terra.
- El cromlec. Un cercle de menhirs. El més famós és Stonehenge (Anglaterra), que podria haver funcionat com a santuari i calendari astronòmic.
Aixecar aquests monuments exigia la col·laboració de molta gent durant molt de temps. Són la prova que aquelles societats ja estaven ben organitzades i tenien líders capaços de coordinar grans projectes col·lectius.
6. La prehistòria a casa nostra
No cal anar gaire lluny per trepitjar escenaris de la prehistòria. Catalunya conserva jaciments de totes les etapes, i alguns són molt a prop d’on vius.
L’Abric Romaní (Capellades, Anoia)
Un dels jaciments neandertals més importants d’Europa. En aquest abric de la cinglera del riu Anoia, grups de neandertals hi van acampar de manera intermitent durant desenes de milers d’anys. Les excavacions, que continuen actives cada estiu, hi han trobat fogars, restes d’animals caçats, eines de sílex i fins i tot empremtes de fusta, un material que gairebé mai es conserva.
Les Coves del Toll (Moià, Moianès)
Les Coves del Toll són conegudes com una de les «coves d’ossos» més riques d’Europa. Hi han aparegut restes d’óssos de les cavernes, hienes, rinoceronts i altres animals de l’època glacial, juntament amb evidències d’ocupació humana del Paleolític i del Neolític. Es poden visitar i s’hi fan tallers de prehistòria.
La Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues)
Un dels conjunts més destacats d’art rupestre llevantí, l’estil propi de l’arc mediterrani peninsular, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A diferència de l’art de les coves del nord, aquí les escenes són a l’aire lliure i representen figures humanes en moviment. Una famosa escena de dansa, caçadors, animals…
Les Mines Prehistòriques de Gavà (Baix Llobregat)
Les mines en galeria més antigues d’Europa. Fa uns 6.000 anys, comunitats neolítiques hi excavaven túnels per extreure variscita, un mineral verd amb què fabricaven collarets i ornaments que s’intercanviaven a centenars de quilòmetres de distància. Una prova esplèndida del comerç neolític.
Dòlmens i menhirs arreu del territori
El megalitisme va deixar centenars de monuments a Catalunya, sobretot a l’Empordà, la Catalunya Central i el Solsonès. Un dels més coneguts és el dolmen de la Cova d’en Daina (Romanyà de la Selva).
Saps que…? El patrimoni arqueològic és fràgil i únic. Un jaciment destruït no es pot tornar a excavar mai més. Per això la llei protegeix els jaciments i per això, si mai trobes una resta arqueològica, no l’has de tocar ni emportar-te-la. Cal avisar les autoritats perquè els arqueòlegs la puguin estudiar en el seu context. Fora de context, un objecte perd gairebé tota la informació que podia donar.