C · Europa i Catalunya: terra de migracions

Aquesta fitxa et fa veure com Europa i Catalunya han passat de ser terra que s’abandonava a ser terra que es busca.

Activitat 1. Europa: dos moments

Marca cada frase com a V (vertader) o F (fals):

1. Al segle XIX milions d’europeus van anar a viure a Amèrica. → ____
2. Espanya sempre ha estat un país d’immigració. → ____
3. La Segona Guerra Mundial va desplaçar milions d’europeus. → ____
4. A partir de 1950, Alemanya i França van demanar treballadors d’altres països. → ____
5. Ucraïna 2022 ha generat la crisi de refugiats més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial. → ____

[[RESPOSTA CURTA]]

Activitat 2. Catalunya, terra d’emigrants i d’immigrants

Catalunya ha viscut tres grans onades migratòries en 100 anys. Lliga cada onada amb el seu període i origen:

Tria entre: 1880-1936 · 1950-1975 · 2000-actualitat · interior d’Espanya · diversos països del món · catalans que marxen.

[[RESPOSTA CURTA]]

Activitat 3. Aportacions i tensions

La immigració porta aportacions i genera tensions. Anomena 3 de cada per a Catalunya avui:

• Aportacions: ____________ ____________ ____________
• Tensions reals: ____________ ____________ ____________

(Pista: pensa en habitatge, escola, llengua, treball, pensions…)

[[RESPOSTA MITJANA]]

Què s’avalua

• Reconeixes les etapes d’Europa (emigrant → immigrant).
• Distingeixes les tres onades migratòries de Catalunya.
• Identifiques aportacions i tensions de la immigració actual.

Aquesta fitxa analitza la història migratòria d’Europa i Catalunya amb dades reals i et fa argumentar sobre les polítiques actuals.

Activitat 1. La història en xifres

Omple la columna “Volum aproximat” amb les dades de la unitat. Després respon:

1. Quin període ha tingut més moviment de persones?
2. Per què Europa va passar de terra d’emigrants a terra d’immigrants?
3. Compara els 4 milions d’immigrants que Catalunya va rebre durant el franquisme amb el 1,5 milions actuals: en què s’assemblen i en què es diferencien?

[[RESPOSTA LLARGA]]

Activitat 2. Catalunya en xifres

Aquí tens dades reals (Idescat 2024):

Respon:

1. Sense la immigració, com seria avui Catalunya en termes demogràfics?
2. Per què la distribució territorial és tan desigual? (Salt 45% vs Pallars 5%)
3. Què passaria amb el relleu generacional i les pensions si la immigració s’aturés del tot?

[[RESPOSTA MITJANA]]

Activitat 3. Polítiques migratòries de la UE

La UE té avui un sistema combinat:

• L’espai Schengen: lliure circulació interna per a ciutadans europeus.
• FRONTEX: agència policial que vigila les fronteres exteriors.
• El Pacte Migratori i d’Asil 2024: repartiment obligatori de refugiats entre estats.

Argumenta en 10-12 línies:

1. Per què Schengen necessita una FRONTEX forta?
2. Quina contradicció hi ha entre els valors europeus i les morts al Mediterrani?
3. Què opines del Pacte 2024? És avenç o retrocés?

[[RESPOSTA LLARGA]]

Què s’avalua

• Coneixes la història migratòria d’Europa i Catalunya amb xifres.
• Llegeixes dades demogràfiques de Catalunya i n’extreus conclusions.
• Argumentes sobre les polítiques migratòries de la UE amb mirada crítica.

Aquesta fitxa et demana anàlisi argumentada amb dades, comentari de fonts oficials i presa de posició sobre els reptes de la integració a Catalunya. Caldrà recerca pròpia.

Activitat 1. Comentari del fragment històric

«El “Charnego” era un terme despectiu que la societat catalana de la postguerra feia servir per als immigrants vinguts d’Andalusia, Extremadura o Múrcia. Avui, els seus fills i néts són catalans plens. Però durant dècades es van sentir entre dues identitats. Aquesta és la lliçó: la integració no es fa en una generació, sinó en dues o tres.»
— Adaptat d’una entrevista a la historiadora Mary Nash.

Comenta en 10-12 línies:

1. Quina tesi defensa Nash?
2. Per què la integració triga generacions? Posa exemples concrets.
3. Què implica això per a la immigració actual a Catalunya (2000+)? Hauríem d’esperar que els filets dels marroquins, pakistanesos o colombians siguin “catalans plens” el 2050?

[[RESPOSTA LLARGA]]

Activitat 2. Anàlisi de dades de l’escola

Aquí tens dades reals d’una escola pública i d’una escola concertada del mateix barri (Raval de Barcelona, 2023):

Argumenta en 12-15 línies:

1. Quina realitat real reflecteixen aquestes dades?
2. Què té a veure amb la concentració escolar?
3. Quines polítiques pot prendre l’administració per reduir aquesta segregació? (Pista: doble adscripció, portes obertes, beques, distribució equilibrada.)
4. Quines resistències trobaríem? De qui?

[[RESPOSTA LLARGA]]

Activitat 3. La política migratòria com a eix polític

L’extrema dreta està creixent a Europa: RN a França, FdI a Itàlia, AfD a Alemanya, Vox i Aliança Catalana al nostre context. Tots tenen com a eix central el discurs antimigratori.

Llegeix les dues afirmacions:

Afirmació A: «El creixement de l’extrema dreta és una resposta racional a tensions reals (habitatge, sanitat, escola, salaris). Si no s’aborden, el votant cerca solucions extremes.»

Afirmació B: «El creixement de l’extrema dreta és una construcció mediàtica i estratègica que magnifica problemes reals però amb solucions falses, exagerant amenaces.»

Argumenta en 15-18 línies:

1. Quina afirmació et sembla més propera a la realitat? Justifica amb dades.
2. Admet una excepció al teu propi argument.
3. Què hauria de fer un partit democràtic en lloc de demonitzar el votant antimigratori?

[[RESPOSTA LLARGA]]

Activitat 4. El català com a llengua d’integració

Catalunya té un repte específic: la integració lingüística. Mentre el castellà actua com a “llengua franca” (entendible per la majoria), el català ha de competir per ser la llengua d’integració.

Pensa, en un text de 10 línies:

1. Per què molts immigrants no aprenen el català, malgrat residir a Catalunya?
2. Quines polítiques ha provat el Consorci per a la Normalització Lingüística (cursos gratuïts, immersió escolar)?
3. Quin paper hi té la societat catalana? (Si l’autòcton es passa al castellà quan parla amb un immigrant, què passa amb el català?)

[[RESPOSTA MITJANA]]

Què s’avalua

• Comentes fonts històriques identificant tesis i implicacions actuals.
• Llegeixes dades educatives i identifiques causes i polítiques.
• Argumentes sobre la política amb mirada crítica i matisada.
• Reconeixes la complexitat de la integració lingüística a Catalunya.