Les migracions

Aquesta fitxa et demana anàlisi crítica de fonts i argumentació sobre per què la gent migra al món actual. Caldrà recerca pròpia (ACNUR, OIM, World Bank).

Activitat 1. Lectura crítica del concepte de “refugiat”

Llegeix les definicions:

Convenció de Ginebra (1951): refugiat és tota persona que «té un fundat temor de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinió política o pertinença a un grup social i, per aquesta raó, es troba fora del seu país i no pot obtenir-ne protecció».

Concepte de “refugiat climàtic” (no reconegut legalment per l’ONU el 2024): persona desplaçada per esdeveniments derivats del canvi climàtic — sequera, ciclons, pujada del nivell del mar, desertització.

Argumenta en un text de 10-12 línies:

1. Per què la Convenció del 1951 no inclou els refugiats climàtics?
2. Quins problemes té avui dia aquesta absència legal? (Pista: com els tracta legalment cada país?)
3. Hauria de canviar la Convenció? Quina posició defenses i quina excepció admets al teu argument?

Activitat 2. La paradoxa de la globalització

Mira aquestes dades:

Comenta en un text de 10 línies:

1. Què té de paradoxal aquesta comparació?
2. Per què els productes i els capitals circulen lliurement però les persones no?
3. Quin interès té cada actor (estats rics, empreses, treballadors d’origen, treballadors de destí) a mantenir o canviar aquesta situació?

Activitat 3. Comentari de mapa de fluxos

Imagina el mapa de l’OIM 2023 dels grans fluxos migratoris mundials. Identifica i comenta:

1. Els tres corredors migratoris més transitats del planeta i les seves causes principals.
2. Una zona d’origen massiu (per què la gent en marxa) i una zona de destí massiu (per què hi arriba).
3. Un corredor migratori «invisible» que el debat europeu rarament esmenta (Sud d’Àsia → Golf, treballadors al Golf Pèrsic). Per què és tan important quantitativament i tan ignorat políticament?

Activitat 4. Comentari del fragment

«La història de la humanitat és la història de moviments humans. Els primers humans que van sortir d’Àfrica fa 70.000 anys eren migrants. Els grecs que van fundar Marsella, els romans que van conquerir Hispània, els jueus expulsats de Sefarad el 1492, els irlandesos cap a Amèrica el 1850, els andalusos cap a Catalunya el 1960. Tot són migracions. El que canvia és la velocitat, els mitjans i els controls.»
— Adaptat d’un text de Saskia Sassen, sociòloga.

Comenta en un text de 8-10 línies:

• Quina tesi defensa Sassen?
• Estàs d’acord que migrar és un fet “normal” en la història humana? Justifica.
• Posa un exemple més de migració històrica que reforci la seva tesi.

Què s’avalua

• Llegeixes fonts legals i n’identifiques absències.
• Argumentes amb dades sobre la paradoxa de la globalització.
• Llegeixes un mapa de fluxos identificant patrons i excepcions.
• Comentes textos experts situant-los i prenent posició.

Aquesta fitxa et fa anàlisi crítica i debat sobre les conseqüències de les migracions globals. Caldrà recerca pròpia (Banc Mundial, ACNUR, premsa internacional).

Activitat 1. La paradoxa de les remeses

Llegeix aquest fragment:

«Les remeses són la major política antipobresa del món, més que tota l’ajuda al desenvolupament. El 2022, els països de renda mitjana i baixa van rebre $626 mil milions en remeses, davant els $200 mil milions de l’ajuda oficial. Però alhora, les remeses fan que els països d’origen es facin dependents i no inverteixin en els seus propis sectors productius.»
— Adaptat de Dilip Ratha (Banc Mundial, KNOMAD).

Argumenta en 12-15 línies:

1. Què té de positiu aquest flux per als països d’origen?
2. Quina contradicció identifica Ratha?
3. Quin model hauria de buscar un país com Hondures? Mantenir les remeses, reduir-les amb desenvolupament local, o un híbrid? Justifica amb un exemple real.

Activitat 2. Comentari de l’estudi sobre l’impacte fiscal

Mira aquestes dades de la Comissió Europea (2023) sobre l’impacte fiscal net dels immigrants extracomunitaris a la UE:

Respon de manera argumentada:

1. Per què els primers 5 anys són cost net?
2. Què canvia després?
3. Què implica això per al discurs polític sobre la immigració? Cita els dos discursos principals (proimmigració vs antimigratori) i digues quina dada cita cadascun.
4. Quina política proposaries per accelerar la fase positiva?

Activitat 3. Migracions Sud-Sud: el corredor invisible

El 50% dels migrants internacionals es mouen entre països del Sud Global, no entre Sud i Nord. Però rarament en parlem als mitjans europeus. Ho mostren les dades:

Comenta en 10-12 línies:

1. Per què aquests corredors són invisibles al debat europeu?
2. Quins problemes específics tenen els migrants del Sud-Sud (drets, condicions, retorn)?
3. Quina imatge mediàtica de la migració quedaria si féssim molt més visibles aquests corredors?

Activitat 4. Mapa de propostes

Al quadre de baix, dibuixa un mapa mental amb les conseqüències de les migracions per a:

• El país d’origen (mínim 4 conseqüències, 2 positives i 2 negatives).
• El país de destí (mínim 4 conseqüències, 2 positives i 2 negatives).
• La persona que migra (mínim 4 conseqüències).

Què s’avalua

• Identifiques contradiccions i matisos en arguments econòmics.
• Llegeixes estudis fiscals i n’extreus implicacions polítiques.
• Reconeixes el biaix mediàtic sobre els fluxos Sud-Sud.
• Construeixes un mapa mental equilibrat de conseqüències.

Aquesta fitxa et demana anàlisi argumentada amb dades, comentari de fonts oficials i presa de posició sobre els reptes de la integració a Catalunya. Caldrà recerca pròpia.

Activitat 1. Comentari del fragment històric

«El “Charnego” era un terme despectiu que la societat catalana de la postguerra feia servir per als immigrants vinguts d’Andalusia, Extremadura o Múrcia. Avui, els seus fills i néts són catalans plens. Però durant dècades es van sentir entre dues identitats. Aquesta és la lliçó: la integració no es fa en una generació, sinó en dues o tres.»
— Adaptat d’una entrevista a la historiadora Mary Nash.

Comenta en 10-12 línies:

1. Quina tesi defensa Nash?
2. Per què la integració triga generacions? Posa exemples concrets.
3. Què implica això per a la immigració actual a Catalunya (2000+)? Hauríem d’esperar que els filets dels marroquins, pakistanesos o colombians siguin “catalans plens” el 2050?

Activitat 2. Anàlisi de dades de l’escola

Aquí tens dades reals d’una escola pública i d’una escola concertada del mateix barri (Raval de Barcelona, 2023):

Argumenta en 12-15 línies:

1. Quina realitat real reflecteixen aquestes dades?
2. Què té a veure amb la concentració escolar?
3. Quines polítiques pot prendre l’administració per reduir aquesta segregació? (Pista: doble adscripció, portes obertes, beques, distribució equilibrada.)
4. Quines resistències trobaríem? De qui?

Activitat 3. La política migratòria com a eix polític

L’extrema dreta està creixent a Europa: RN a França, FdI a Itàlia, AfD a Alemanya, Vox i Aliança Catalana al nostre context. Tots tenen com a eix central el discurs antimigratori.

Llegeix les dues afirmacions:

Afirmació A: «El creixement de l’extrema dreta és una resposta racional a tensions reals (habitatge, sanitat, escola, salaris). Si no s’aborden, el votant cerca solucions extremes.»

Afirmació B: «El creixement de l’extrema dreta és una construcció mediàtica i estratègica que magnifica problemes reals però amb solucions falses, exagerant amenaces.»

Argumenta en 15-18 línies:

1. Quina afirmació et sembla més propera a la realitat? Justifica amb dades.
2. Admet una excepció al teu propi argument.
3. Què hauria de fer un partit democràtic en lloc de demonitzar el votant antimigratori?

Activitat 4. El català com a llengua d’integració

Catalunya té un repte específic: la integració lingüística. Mentre el castellà actua com a “llengua franca” (entendible per la majoria), el català ha de competir per ser la llengua d’integració.

Pensa, en un text de 10 línies:

1. Per què molts immigrants no aprenen el català, malgrat residir a Catalunya?
2. Quines polítiques ha provat el Consorci per a la Normalització Lingüística (cursos gratuïts, immersió escolar)?
3. Quin paper hi té la societat catalana? (Si l’autòcton es passa al castellà quan parla amb un immigrant, què passa amb el català?)

Què s’avalua

• Comentes fonts històriques identificant tesis i implicacions actuals.
• Llegeixes dades educatives i identifiques causes i polítiques.
• Argumentes sobre la política amb mirada crítica i matisada.
• Reconeixes la complexitat de la integració lingüística a Catalunya.