Les migracions

Aquesta fitxa et fa repassar què és una migració, quins tipus n’hi ha i per què la gent es mou. Pots fer-la consultant l’apartat «Què són les migracions?» i «Per què emigra la gent?» de la unitat.

Activitat 1. Conceptes bàsics

Llegeix les definicions i emplena els espais buits amb la paraula correcta:

(emigrant · immigrant · refugiat · saldo migratori)

• Persona que marxa del seu país: ____________
• Persona que arriba a un nou país: ____________
• Persona que fuig per guerra o persecució: ____________
• Diferència entre arribades i sortides en un territori: ____________

Activitat 2. Tipus de migració

Lliga cada exemple amb el tipus correcte:

Exemple	Tipus
Estudiant Erasmus a París
Família ucraïnesa que fuig de la guerra
Treballador del Marroc que ve a treballar al camp
Família andalusa que es trasllada a Sabadell el 1965

Tria entre: migració voluntària · migració forçada · migració interior · migració internacional temporal.

Activitat 3. Per què emigra la gent?

Anomena una causa per a cada tipus i un exemple real:

• Causes econòmiques: ____________ (exemple: ____________)
• Causes polítiques (refugiats): ____________ (exemple: ____________)
• Causes ambientals: ____________ (exemple: ____________)
• Causes personals/familiars: ____________ (exemple: ____________)

Què s’avalua

• Identifiques els conceptes bàsics (emigrant, immigrant, refugiat, saldo).
• Distingeixes tipus de migració segons distància, voluntat i temps.
• Reconeixes les quatre famílies de causes i en poses exemples.

Aquesta fitxa et fa veure què passa quan la gent migra: per a qui marxa, per al país d’origen i per al país de destí.

Activitat 1. Tres protagonistes

Una migració afecta tres realitats. Ompla la taula amb una conseqüència positiva i una negativa per a cada una:

Qui	Conseqüència positiva	Conseqüència negativa
La persona que migra
El país d’origen
El país de destí

Activitat 2. Conceptes clau

Lliga cada concepte amb la seva definició:

Concepte	Definició
Remeses
Fuita de talents
Dol migratori
Segona generació

Tria entre:

• Diners que els migrants envien a la família del seu país.
• Els migrants formats que marxen i deixen el país sense professionals.
• El procés psicològic de qui migra: dolor de separar-se de tot.
• Els fills nascuts al país d’arribada, amb identitat doble.

Activitat 3. Els grans fluxos del món

Marca al mapa-món del teu llibre (o dibuixa al quadre) les tres rutes migratòries principals:

• De Mèxic i Centreamèrica → Estats Units
• D’Àfrica subsahariana → Europa
• De Síria, Afganistan, Iraq → Europa i Turquia

Què s’avalua

• Identifiques conseqüències per a les tres parts implicades.
• Saps els conceptes clau (remeses, fuita de talents, dol migratori).
• Localitzes les rutes migratòries principals al mapa.

Aquesta fitxa et fa veure com Europa i Catalunya han passat de ser terra que s’abandonava a ser terra que es busca.

Activitat 1. Europa: dos moments

Marca cada frase com a V (vertader) o F (fals):

1. Al segle XIX milions d’europeus van anar a viure a Amèrica. → ____
2. Espanya sempre ha estat un país d’immigració. → ____
3. La Segona Guerra Mundial va desplaçar milions d’europeus. → ____
4. A partir de 1950, Alemanya i França van demanar treballadors d’altres països. → ____
5. Ucraïna 2022 ha generat la crisi de refugiats més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial. → ____

Activitat 2. Catalunya, terra d’emigrants i d’immigrants

Catalunya ha viscut tres grans onades migratòries en 100 anys. Lliga cada onada amb el seu període i origen:

Onada	Període	D’on venia la gent?
Primera
Segona
Tercera

Tria entre: 1880-1936 · 1950-1975 · 2000-actualitat · interior d’Espanya · diversos països del món · catalans que marxen.

Activitat 3. Aportacions i tensions

La immigració porta aportacions i genera tensions. Anomena 3 de cada per a Catalunya avui:

• Aportacions: ____________ ____________ ____________
• Tensions reals: ____________ ____________ ____________

(Pista: pensa en habitatge, escola, llengua, treball, pensions…)

Què s’avalua

• Reconeixes les etapes d’Europa (emigrant → immigrant).
• Distingeixes les tres onades migratòries de Catalunya.
• Identifiques aportacions i tensions de la immigració actual.

En aquesta fitxa treballaràs els conceptes clau de les migracions i analitzaràs les seves causes amb dades reals. Pots consultar la unitat o ACNUR (UNHCR.org) i l’OIM (IOM.int).

Activitat 1. Distingir conceptes

Aquí tens 5 històries reals. Per a cada una, indica:

1. Si la persona és emigrant, immigrant o refugiat (segons el lloc des del qual la mires).
2. El tipus de migració (interior/exterior, voluntària/forçada, temporal/definitiva).

Història	Categoria
Layla, siriana que arriba a Alemanya el 2015 fugint de la guerra.
Marc, jove català que va a treballar 6 mesos a Berlín.
Fatu, gambiana que travessa el Mediterrani per buscar feina a Espanya.
Carmen, andalusa que es trasllada a Hospitalet el 1968.
Bashir, afganès desplaçat dins el Pakistan per la inestabilitat.

Activitat 2. Causes de les migracions actuals

Aquí tens dades reals (2023):

Origen	Destí	Causa principal	Volum
Síria	Turquia, Alemanya		13 milions desplaçats
Veneçuela	Colòmbia, Perú, Espanya		7 milions
Filipines	Aràbia Saudita, EUA		2,5 milions treballadors a fora
Bangla Desh interior	Dhaka i ciutats		Centenars de milers/any

Omple la columna “Causa principal” triant entre: guerra civil · dictadura política · migració econòmica · refugiats climàtics.

Després, en un paràgraf, explica per què la mateixa causa pot generar migracions internes (com a Bangla Desh) o internacionals (com a Síria).

Activitat 3. Push & pull

Imagina un veneçolà jove, enginyer informàtic, que decideix emigrar. Fes dos llistats:

• Factors d’expulsió (push): què el fa marxar de Veneçuela.
• Factors d’atracció (pull): què l’atrau a Catalunya o a Madrid.

Indica almenys 3 factors a cada llista, mesclant econòmics, polítics i personals.

Què s’avalua

• Apliques correctament els conceptes a casos reals.
• Distingeixes les quatre famílies de causes.
• Diferencies migracions internes / internacionals.
• Construeixes un esquema push-pull argumentat.

Aquesta fitxa analitza les conseqüències de les migracions i els grans fluxos mundials amb dades reals.

Activitat 1. Remeses: una xifra que sorprèn

Mira aquestes dades del Banc Mundial 2023:

País	Remeses rebudes (% del PIB)
Tonga	43%
Tadjikistan	32%
Hondures	27%
El Salvador	24%
Marroc	8%
Filipines	9%

Respon:

1. Què vol dir que les remeses són el 27% del PIB d’Hondures?
2. Per què aquests països depenen tant de la migració? Pista: pensa en la seva economia interna.
3. Què passa al país d’origen quan els migrants tornen? I quan no tornen mai?

Activitat 2. Costos i guanys del país de destí

Catalunya té 1,5 milions de persones nascudes a l’estranger (19% de la població). Pensa en aquesta dada i ompla la taula:

Sector	Aportació de la immigració	Tensió o cost real
Mercat laboral
Sistema de pensions
Habitatge
Educació / català
Sanitat

Després, en un paràgraf, explica per què aquestes aportacions i tensions han de discutir-se totes alhora — sense quedar-se només amb les positives ni només amb les negatives.

Activitat 3. Els grans fluxos avui

Identifica al mapa-món (i dibuixa o anota) els cinc grans corredors migratoris del 2024:

1. Mèxic-Centreamèrica → ____________
2. Sud d’Àsia (Pakistan, Bangla Desh, Filipines) → ____________
3. Àfrica subsahariana → ____________
4. Síria, Afganistan, Iraq → ____________
5. Veneçuela → ____________

Per a cada un, indica:

• Els països d’origen i destí principals.
• La causa principal (econòmica, política, ambiental).
• Una dada significativa (volum o impacte).

Què s’avalua

• Llegeixes dades de remeses i n’extreus implicacions econòmiques.
• Identifiques aportacions i tensions del país de destí, sense parcialitat.
• Coneixes els cinc grans fluxos mundials amb les seves causes.

Aquesta fitxa analitza la història migratòria d’Europa i Catalunya amb dades reals i et fa argumentar sobre les polítiques actuals.

Activitat 1. La història en xifres

Període	Fenòmen migratori	Volum aproximat
1820-1920	Europeus → Amèrica
1939-1945	Desplaçats per la Segona Guerra Mundial
1950-1975	Andalusos, extremenys, murcians → Catalunya
2015-2016	Sirians, afganesos → Europa (Mediterrani Oriental)
2022-2023	Ucraïnesos → Europa

Omple la columna “Volum aproximat” amb les dades de la unitat. Després respon:

1. Quin període ha tingut més moviment de persones?
2. Per què Europa va passar de terra d’emigrants a terra d’immigrants?
3. Compara els 4 milions d’immigrants que Catalunya va rebre durant el franquisme amb el 1,5 milions actuals: en què s’assemblen i en què es diferencien?

Activitat 2. Catalunya en xifres

Aquí tens dades reals (Idescat 2024):

Indicador	Valor
Habitants totals de Catalunya	~8 milions
Persones nascudes a l’estranger	1,5 milions (19%)
Principals nacionalitats	Marroc, Romania, Itàlia, Pakistan, Colòmbia, Veneçuela…
Fecunditat (autòctones)	1,1 fills/dona
Fecunditat (estrangeres)	1,5 fills/dona
Salt (Girona): % nascuts a l’estranger	45%
Lloret de Mar: % nascuts a l’estranger	35%

Respon:

1. Sense la immigració, com seria avui Catalunya en termes demogràfics?
2. Per què la distribució territorial és tan desigual? (Salt 45% vs Pallars 5%)
3. Què passaria amb el relleu generacional i les pensions si la immigració s’aturés del tot?

Activitat 3. Polítiques migratòries de la UE

La UE té avui un sistema combinat:

• L’espai Schengen: lliure circulació interna per a ciutadans europeus.
• FRONTEX: agència policial que vigila les fronteres exteriors.
• El Pacte Migratori i d’Asil 2024: repartiment obligatori de refugiats entre estats.

Argumenta en 10-12 línies:

1. Per què Schengen necessita una FRONTEX forta?
2. Quina contradicció hi ha entre els valors europeus i les morts al Mediterrani?
3. Què opines del Pacte 2024? És avenç o retrocés?

Què s’avalua

• Coneixes la història migratòria d’Europa i Catalunya amb xifres.
• Llegeixes dades demogràfiques de Catalunya i n’extreus conclusions.
• Argumentes sobre les polítiques migratòries de la UE amb mirada crítica.

Aquesta fitxa et demana anàlisi crítica de fonts i argumentació sobre per què la gent migra al món actual. Caldrà recerca pròpia (ACNUR, OIM, World Bank).

Activitat 1. Lectura crítica del concepte de “refugiat”

Llegeix les definicions:

Convenció de Ginebra (1951): refugiat és tota persona que «té un fundat temor de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinió política o pertinença a un grup social i, per aquesta raó, es troba fora del seu país i no pot obtenir-ne protecció».

Concepte de “refugiat climàtic” (no reconegut legalment per l’ONU el 2024): persona desplaçada per esdeveniments derivats del canvi climàtic — sequera, ciclons, pujada del nivell del mar, desertització.

Argumenta en un text de 10-12 línies:

1. Per què la Convenció del 1951 no inclou els refugiats climàtics?
2. Quins problemes té avui dia aquesta absència legal? (Pista: com els tracta legalment cada país?)
3. Hauria de canviar la Convenció? Quina posició defenses i quina excepció admets al teu argument?

Activitat 2. La paradoxa de la globalització

Mira aquestes dades:

Que circula al món	Volum o llibertat
Mercaderies (comerç)	~32 bilions $/any (Banc Mundial 2023)
Capitals financers	~7 bilions $ diaris (mercat de divises)
Persones (migrants internacionals)	280 M total acumulat (~3,5% de la humanitat)

Comenta en un text de 10 línies:

1. Què té de paradoxal aquesta comparació?
2. Per què els productes i els capitals circulen lliurement però les persones no?
3. Quin interès té cada actor (estats rics, empreses, treballadors d’origen, treballadors de destí) a mantenir o canviar aquesta situació?

Activitat 3. Comentari de mapa de fluxos

Imagina el mapa de l’OIM 2023 dels grans fluxos migratoris mundials. Identifica i comenta:

1. Els tres corredors migratoris més transitats del planeta i les seves causes principals.
2. Una zona d’origen massiu (per què la gent en marxa) i una zona de destí massiu (per què hi arriba).
3. Un corredor migratori «invisible» que el debat europeu rarament esmenta (Sud d’Àsia → Golf, treballadors al Golf Pèrsic). Per què és tan important quantitativament i tan ignorat políticament?

Activitat 4. Comentari del fragment

«La història de la humanitat és la història de moviments humans. Els primers humans que van sortir d’Àfrica fa 70.000 anys eren migrants. Els grecs que van fundar Marsella, els romans que van conquerir Hispània, els jueus expulsats de Sefarad el 1492, els irlandesos cap a Amèrica el 1850, els andalusos cap a Catalunya el 1960. Tot són migracions. El que canvia és la velocitat, els mitjans i els controls.»
— Adaptat d’un text de Saskia Sassen, sociòloga.

Comenta en un text de 8-10 línies:

• Quina tesi defensa Sassen?
• Estàs d’acord que migrar és un fet “normal” en la història humana? Justifica.
• Posa un exemple més de migració històrica que reforci la seva tesi.

Què s’avalua

• Llegeixes fonts legals i n’identifiques absències.
• Argumentes amb dades sobre la paradoxa de la globalització.
• Llegeixes un mapa de fluxos identificant patrons i excepcions.
• Comentes textos experts situant-los i prenent posició.

Aquesta fitxa et fa anàlisi crítica i debat sobre les conseqüències de les migracions globals. Caldrà recerca pròpia (Banc Mundial, ACNUR, premsa internacional).

Activitat 1. La paradoxa de les remeses

Llegeix aquest fragment:

«Les remeses són la major política antipobresa del món, més que tota l’ajuda al desenvolupament. El 2022, els països de renda mitjana i baixa van rebre $626 mil milions en remeses, davant els $200 mil milions de l’ajuda oficial. Però alhora, les remeses fan que els països d’origen es facin dependents i no inverteixin en els seus propis sectors productius.»
— Adaptat de Dilip Ratha (Banc Mundial, KNOMAD).

Argumenta en 12-15 línies:

1. Què té de positiu aquest flux per als països d’origen?
2. Quina contradicció identifica Ratha?
3. Quin model hauria de buscar un país com Hondures? Mantenir les remeses, reduir-les amb desenvolupament local, o un híbrid? Justifica amb un exemple real.

Activitat 2. Comentari de l’estudi sobre l’impacte fiscal

Mira aquestes dades de la Comissió Europea (2023) sobre l’impacte fiscal net dels immigrants extracomunitaris a la UE:

Període des de l’arribada	Aportació fiscal neta (€/persona/any)
0–5 anys	−1.200 € (cost net)
5–15 anys	+2.300 € (aportació)
15+ anys	+3.800 € (aportació)

Respon de manera argumentada:

1. Per què els primers 5 anys són cost net?
2. Què canvia després?
3. Què implica això per al discurs polític sobre la immigració? Cita els dos discursos principals (proimmigració vs antimigratori) i digues quina dada cita cadascun.
4. Quina política proposaries per accelerar la fase positiva?

Activitat 3. Migracions Sud-Sud: el corredor invisible

El 50% dels migrants internacionals es mouen entre països del Sud Global, no entre Sud i Nord. Però rarament en parlem als mitjans europeus. Ho mostren les dades:

Corredor	Volum aproximat (2023)
Sud d’Àsia → Golf Pèrsic (treballadors)	30 milions
Sud-Est asiàtic → Singapur, Malàisia	10 milions
Àfrica subsahariana → Sud-àfrica, Costa d’Ivori	15 milions
Veneçuela → Colòmbia, Perú, Equador	5 milions

Comenta en 10-12 línies:

1. Per què aquests corredors són invisibles al debat europeu?
2. Quins problemes específics tenen els migrants del Sud-Sud (drets, condicions, retorn)?
3. Quina imatge mediàtica de la migració quedaria si féssim molt més visibles aquests corredors?

Activitat 4. Mapa de propostes

Al quadre de baix, dibuixa un mapa mental amb les conseqüències de les migracions per a:

• El país d’origen (mínim 4 conseqüències, 2 positives i 2 negatives).
• El país de destí (mínim 4 conseqüències, 2 positives i 2 negatives).
• La persona que migra (mínim 4 conseqüències).

Què s’avalua

• Identifiques contradiccions i matisos en arguments econòmics.
• Llegeixes estudis fiscals i n’extreus implicacions polítiques.
• Reconeixes el biaix mediàtic sobre els fluxos Sud-Sud.
• Construeixes un mapa mental equilibrat de conseqüències.

Aquesta fitxa et demana anàlisi argumentada amb dades, comentari de fonts oficials i presa de posició sobre els reptes de la integració a Catalunya. Caldrà recerca pròpia.

Activitat 1. Comentari del fragment històric

«El “Charnego” era un terme despectiu que la societat catalana de la postguerra feia servir per als immigrants vinguts d’Andalusia, Extremadura o Múrcia. Avui, els seus fills i néts són catalans plens. Però durant dècades es van sentir entre dues identitats. Aquesta és la lliçó: la integració no es fa en una generació, sinó en dues o tres.»
— Adaptat d’una entrevista a la historiadora Mary Nash.

Comenta en 10-12 línies:

1. Quina tesi defensa Nash?
2. Per què la integració triga generacions? Posa exemples concrets.
3. Què implica això per a la immigració actual a Catalunya (2000+)? Hauríem d’esperar que els filets dels marroquins, pakistanesos o colombians siguin “catalans plens” el 2050?

Activitat 2. Anàlisi de dades de l’escola

Aquí tens dades reals d’una escola pública i d’una escola concertada del mateix barri (Raval de Barcelona, 2023):

	Escola pública	Escola concertada
% alumnat amb llengua materna no catalana ni castellana	72%	11%
% alumnat de famílies amb renda baixa	68%	9%
Resultats competències bàsiques (% que assoleixen)	54%	92%

Argumenta en 12-15 línies:

1. Quina realitat real reflecteixen aquestes dades?
2. Què té a veure amb la concentració escolar?
3. Quines polítiques pot prendre l’administració per reduir aquesta segregació? (Pista: doble adscripció, portes obertes, beques, distribució equilibrada.)
4. Quines resistències trobaríem? De qui?

Activitat 3. La política migratòria com a eix polític

L’extrema dreta està creixent a Europa: RN a França, FdI a Itàlia, AfD a Alemanya, Vox i Aliança Catalana al nostre context. Tots tenen com a eix central el discurs antimigratori.

Llegeix les dues afirmacions:

Afirmació A: «El creixement de l’extrema dreta és una resposta racional a tensions reals (habitatge, sanitat, escola, salaris). Si no s’aborden, el votant cerca solucions extremes.»

Afirmació B: «El creixement de l’extrema dreta és una construcció mediàtica i estratègica que magnifica problemes reals però amb solucions falses, exagerant amenaces.»

Argumenta en 15-18 línies:

1. Quina afirmació et sembla més propera a la realitat? Justifica amb dades.
2. Admet una excepció al teu propi argument.
3. Què hauria de fer un partit democràtic en lloc de demonitzar el votant antimigratori?

Activitat 4. El català com a llengua d’integració

Catalunya té un repte específic: la integració lingüística. Mentre el castellà actua com a “llengua franca” (entendible per la majoria), el català ha de competir per ser la llengua d’integració.

Pensa, en un text de 10 línies:

1. Per què molts immigrants no aprenen el català, malgrat residir a Catalunya?
2. Quines polítiques ha provat el Consorci per a la Normalització Lingüística (cursos gratuïts, immersió escolar)?
3. Quin paper hi té la societat catalana? (Si l’autòcton es passa al castellà quan parla amb un immigrant, què passa amb el català?)

Què s’avalua

• Comentes fonts històriques identificant tesis i implicacions actuals.
• Llegeixes dades educatives i identifiques causes i polítiques.
• Argumentes sobre la política amb mirada crítica i matisada.
• Reconeixes la complexitat de la integració lingüística a Catalunya.