La població

Aquesta fitxa et fa repassar els conceptes essencials per llegir un mapa de població: densitat, indicadors i les tres etapes de la transició demogràfica.

Activitat 1. Densitat de població

Completa la frase amb una paraula de la llista: habitants · superfície · densitat · km².

La ____________ de població és el nombre d’____________ que hi ha en una ____________ determinada del territori. Es mesura en hab./____________.

Mira el mapa de l’apartat 1 de la unitat i respon:

1. Anomena una zona molt poblada i una zona molt poc poblada.
2. Per què al Sàhara hi viu poca gent? Pensa en el clima.

Activitat 2. Cada indicador a la seva fórmula

Lliga cada indicador amb la seva fórmula:

Tria entre:

• A. naixements − defuncions
• B. (naixements / població) × 1.000
• C. (defuncions / població) × 1.000

Activitat 3. Tres etapes de la població

Lliga cada règim demogràfic amb les seves característiques:

Tria entre: alta · baixa · molt alta.

Indica en quina etapa està cada país avui:

• Itàlia: ____________
• Níger: ____________
• Catalunya: ____________

Què s’avalua

• Saps definir densitat de població i identificar zones poblades i buides.
• Identifiques les fórmules bàsiques dels indicadors.
• Distingeixes els tres règims de la transició demogràfica.

Aquesta fitxa et fa repassar com és la població: per edat, per sexe i com s’envelleix Europa.

Activitat 1. Parts d’una piràmide

Lliga cada part amb les edats que li corresponen:

Tria entre: 0-14 anys (joves) · 15-64 anys (adults) · +65 anys (gent gran).

Activitat 2. Tres tipus de piràmide

Posa el nom correcte (progressiva, estacionària, regressiva):

1. Forma de triangle, amb molta base. Hi ha molts joves. → ____________
2. Forma de campana. Base i tronc més o menys iguals. → ____________
3. Forma d’urna: estreta a baix, ampla a dalt. Pocs joves, molta gent gran. → ____________

Indica quin tipus tindria cada país:

• Catalunya: ________________
• Níger: ________________
• Japó: ________________

Activitat 3. Europa s’envelleix

Marca cada frase com a V (vertader) o F (fals):

1. A Europa cada cop neixen més nens. → ____
2. Cap país de la UE arriba al llindar de 2,1 fills per dona. → ____
3. Una de cada cinc persones a Europa té més de 65 anys. → ____
4. Les dones europees tenen el primer fill als 25 anys de mitjana. → ____

Anomena 3 mesures que un govern podria prendre per fer més fàcil tenir fills a Europa:

1. ____________
2. ____________
3. ____________

Què s’avalua

• Identifiques les tres parts i els tres tipus de piràmide.
• Relaciones la forma amb el tipus de país.
• Reconeixes l’envelliment d’Europa i en proposes mesures.

Aquesta fitxa et fa conèixer la població de Catalunya i el repte del despoblament rural.

Activitat 1. Catalunya en xifres

Mira l’apartat de Catalunya de la unitat i completa:

• Catalunya té al voltant de ______ milions d’habitants.
• La fecunditat és de ______ fills per dona.
• L’esperança de vida és de ______ anys.
• La població nascuda a l’estranger és el ______ %.
• Catalunya té creixement vegetatiu negatiu des del ______.

Activitat 2. Vertader o fals

Marca cada frase com a V o F. Si és falsa, escriu la versió correcta:

1. A Catalunya cada cop neixen menys nens. → ____
2. A Catalunya la gent viu menys anys que fa 50 anys. → ____
3. La població creix gràcies a la immigració. → ____
4. Els pobles del Pallars guanyen habitants cada any. → ____
5. Hi ha més dones grans que homes grans. → ____

Activitat 3. l’àrea metropolitana i la Catalunya interior

Catalunya té àrees urbanes (com Barcelona) i àrees rurals (com el Pallars). Anomena:

• Dues comarques de l’àrea urbana.
• Dues comarques rurals.
• Tres serveis que es perden quan un poble es queda sense gent (escola, dispensari, botiga…).

Al quadre de baix, dibuixa un mapa simple de Catalunya marcant amb un punt vermell les comarques plenes i un punt blau les buides.

Què s’avalua

• Recordes les dades clau de Catalunya.
• Distingeixes entre afirmacions vertaderes i falses.
• Identifiques diferències territorials internes.

Aquesta fitxa combina càlcul de densitats, lectura d’indicadors i comprensió del creixement mundial. Fes-la amb la unitat al davant i pots consultar Idescat i el Banc Mundial.

Activitat 1. Calcula i compara densitats

Aquí tens dades reals 2023:

Calcula la densitat de cada país, classifica-les (alta >100, mitjana 50-100, baixa 10-50, molt baixa <10) i respon: per què Mongòlia és tan poc poblada? Per què Bangla Desh tan densa?

Activitat 2. Llegir indicadors demogràfics

Aquí tens dades reals (2023):

Calcula per a cada país:

1. La taxa bruta de natalitat (TBN) i de mortalitat (TBM).
2. El creixement natural absolut (naixements − defuncions).
3. Quin país creix més per si sol? Quin perd habitants? Per què Níger té un comportament tan diferent?

Activitat 3. Per què creix la població al món

Mira aquesta evolució:

1. Quants segles van caldre per passar de 600 a 1.600 milions? I de 1.600 a 8.100?
2. Què va passar al món per accelerar el creixement després del 1750? Anomena dues causes.
3. Per què Itàlia avui té creixement vegetatiu negatiu, mentre Níger creix al 2,5% anual?

Què s’avalua

• Apliques la fórmula de densitat i classifiques els valors.
• Calcules TBN, TBM i creixement natural a partir de dades reals.
• Connectes la transició demogràfica amb causes històriques (Revolució Industrial, medicina).
• Distingeixes països en diferents fases del creixement.

Aquesta fitxa et fa interpretar piràmides i analitzar la situació demogràfica europea amb dades concretes.

Activitat 1. Llegir la piràmide de Catalunya

Imagina la piràmide de Catalunya 2024 (la que has vist a la unitat):

• La base (0-14 anys) és més estreta que el tronc.
• El tronc més ample és el dels 50-59 anys (la generació del baby boom dels 70).
• El cim és ample: hi ha molta gent de més de 65 anys, sobretot dones.

1. Quin tipus de piràmide és?
2. Per què el grup de 50-59 anys és el més ample? (Pista: pensa quan van néixer.)
3. Per què al cim hi ha més dones que homes?
4. Què passarà d’aquí a 30 anys, quan aquesta generació s’hagi jubilat?

Activitat 2. Cinc estats europeus

Compara aquests cinc estats europeus (2023):

1. Quin país té la fecunditat més alta? Quin la més baixa?
2. Hi ha relació entre edat al primer fill i fecunditat? Justifica.
3. Tots estan per sota de 2,1. Què passa amb la població si la situació no canvia?

Activitat 3. Polítiques natalistes

Diferents països han provat polítiques diferents:

• França: 4% del PIB en ajudes a la família, escoles bressol gratuïtes, permisos parentals llargs.
• Hongria: préstecs hipotecaris a parelles joves, exempció d’impostos a mares de 4+ fills.
• Suècia: 480 dies de permís parental compartits.
• Itàlia / Espanya: ajudes molt menors, escoles bressol cares.

1. Quina d’aquestes polítiques sembla més efectiva mirant les xifres?
2. Hongria gasta molt però la fecunditat continua a 1,52. Què pot fallar?
3. Quan tu et jubilis (cap al 2070), quants treballadors hi haurà per cada jubilat? Què pot passar amb les pensions si no canvia res?

Què s’avalua

• Llegeixes una piràmide i n’interpretes el tipus + esdeveniments visibles.
• Compares països europeus amb diversos indicadors.
• Avalues l’efectivitat de polítiques natalistes amb dades.
• Connectes l’envelliment amb el seu impacte personal futur.

Aquesta fitxa connecta l’evolució demogràfica de Catalunya amb la seva història i analitza el repte del despoblament.

Activitat 1. Evolució en un segle i mig

Aquesta és l’evolució de la població de Catalunya:

1. Quina ha estat la dècada de creixement més fort en xifres absolutes?
2. Per què entre 1940 i 1975 la població gairebé es va duplicar?
3. Per què a partir del 2000 torna a créixer molt?

Activitat 2. Tres onades migratòries

Catalunya ha rebut tres grans onades migratòries en 100 anys:

Omple-la i escriu un paràgraf curt explicant què tenen en comú les tres i en què es diferencien.

Activitat 3. Catalunya interior

Aquí tens dades reals de comarques catalanes 2023:

1. Quines comarques creixen? Quines perden gent?
2. Hi ha relació entre envelliment i despoblament?
3. El Maresme creix molt. D’on creus que ve la gent?
4. Anomena 3 mesures concretes per fer reviure un poble del Pallars o de la Terra Alta.

Què s’avalua

• Llegeixes una sèrie temporal de població i la connectes amb la història.
• Identifiques les tres onades migratòries de Catalunya.
• Llegeixes una taula territorial i n’extreus tendències.
• Proposes mesures realistes contra el despoblament.

Aquesta fitxa demana anàlisi de fonts, comentari de mapes i argumentació amb dades. Pots ampliar amb consultes a Idescat, Eurostat o el Banc Mundial.

Activitat 1. Comentari del mapa de densitat mundial

A partir del mapa de densitat de població que has treballat a la unitat:

1. Identifica les tres macroregions més denses del planeta i, aproximadament, quina part de la humanitat hi viu.
2. Anomena tres buits demogràfics (densitat <1 hab/km²) i explica per què hi viu tan poca gent.
3. Identifica una zona on la densitat contradigui el que esperaríem segons clima o desenvolupament. Explica per què passa.

Activitat 2. Una xifra que enganya

Mira aquestes dades del 2022:

Argumenta en un escrit de 8-10 línies:

1. Per què Alemanya té el doble de mortalitat que el Senegal, encara que s’hi visqui millor?
2. Per què la taxa bruta de mortalitat és una mala mesura per comparar nivell de vida?
3. Quin altre indicador faries servir? Per què?

Activitat 3. Bomba demogràfica o transició acabada?

Llegeix els dos textos:

Tesi A (alarma) — «El planeta no podrà sostenir 10.000 milions de persones. Cada any consumim els recursos d’1,75 planetes. Cal frenar el creixement immediatament.» (adaptat de Paul Ehrlich, Stanford)

Tesi B (transició) — «Mai havia caigut tan ràpid la fecunditat. La meitat del món ja viu sota el llindar de relleu. El problema del segle XXI no serà la sobrepoblació, serà el despoblament i l’envelliment.» (adaptat d’Hans Rosling, Gapminder)

Mira la corba real de fecunditat mundial 1950→2024 (5,0 → 2,25 fills/dona):

1. Quin tipus de dada usa cada autor per defensar la seva tesi?
2. Tots dos poden tenir raó alhora? Per què?
3. Després de tot, quin discurs et sembla més proper a la realitat actual? Defensa la teva resposta amb almenys dues dades i una excepció regional al teu argument.

Activitat 4. Educació de les dones i fecunditat

L’Àfrica subsahariana té encara fecunditat alta, però amb grans diferències:

1. Quina relació veus entre educació de les dones i fecunditat? Per què?
2. Si fossis cooperació internacional, en què invertiries primer per frenar el creixement?
3. Quins riscos té lligar «desenvolupament» a «menys fills»?

Què s’avalua

• Llegeixes un mapa de densitat identificant tendències i excepcions.
• Critiques l’ús de mitjanes i taxes brutes sense contextualitzar.
• Confrontes dues tesis acadèmiques i prens posició argumentada amb dades.
• Estableixes relacions causals (educació-fecunditat) amb mirada crítica.

Aquesta fitxa demana comparativa de piràmides, comentari de fonts expertes i argumentació sobre l’envelliment europeu.

Activitat 1. Tres piràmides, tres realitats

Dades clau (2022-2023):

1. Identifica el tipus de piràmide de cada país i justifica-ho amb les dades.
2. Per què Catalunya i el Japó tenen una fecunditat semblant però estructures lleugerament diferents?
3. Per a cada país, descriu dos reptes econòmics i una política pública per abordar-los. Usa conceptes de la unitat (raó de dependència, relleu, immigració…).

Activitat 2. Comentari de l’informe BCE

Llegeix aquest fragment d’un informe del Banc Central Europeu (2023):

«L’envelliment de la població reduirà el creixement potencial de la zona euro del 1,5% actual al 0,9% el 2050. La pèrdua de població activa requerirà o bé un augment significatiu de la productivitat, o bé un saldo migratori positiu sostingut, o bé el retard de l’edat de jubilació. La majoria dels estats hauran de combinar les tres palanques.»

Comenta el text en un escrit de 12-15 línies:

• Què vol dir «creixement potencial»? Per què cau si la població envelleix?
• Avalua les tres palanques que proposa el BCE: quina és la més fàcil i quina la més polèmica políticament?
• Tu què faries?

Activitat 3. Comentari de mapa: l’envelliment d’Europa

Imagina el mapa Eurostat 2023 de % +65 anys per regió europea. Tres patrons són clars:

• Europa del Sud (Itàlia central, sud d’Espanya, Grècia): zones amb >25%.
• Europa de l’Est (Bulgària, Romania, est d’Alemanya): 22-25%.
• Europa nòrdica (Suècia, Irlanda, sud de França): més joves, 18-21%.

1. Per què el Sud d’Europa està més envellit? (Pensa en emigració de joves, fecunditat baixa, esperança de vida.)
2. Per què l’Est està envellit malgrat haver tingut fecunditat alta fins fa poc? (Pista: emigració massiva 1990-2010.)
3. Per què Irlanda té un perfil tan jove dins d’Europa?

Activitat 4. Cinc paradoxes

L’envelliment europeu està ple de paradoxes. Comenta-les una a una en frases curtes:

1. «Vivim més anys» és bona notícia, però es presenta com a problema.
2. Els països més rics són els que tenen menys nens.
3. L’Europa rural envelleix més que la urbana.
4. Necessitem immigració, però la immigració és el tema més polaritzat de la política europea.
5. Hongria gasta molts diners en natalitat i no aconsegueix el resultat de Suècia.

Què s’avalua

• Compares tres piràmides reals i n’extreus implicacions econòmiques.
• Comentes un text expert situant-lo i criticant-lo.
• Llegeixes un patró geogràfic i n’expliques causes històriques.
• Identifiques paradoxes amb mirada crítica.

Aquesta fitxa et fa fer un treball complet de comentari de text, anàlisi de dades i argumentació sobre el futur demogràfic de Catalunya.

Activitat 1. Comentari del testimoni

«Visc en un poble de 38 habitants del Pallars. La meva escola és a 20 km. Hem perdut la botiga, l’estany de pesca, dos restaurants. Quan estic malalt, el dispensari atén dos cops per setmana. Les ciutats parlen de sostenibilitat però la solució del nostre poble és senzilla: només cal que algú vingui a viure-hi. I per venir-hi a viure, només cal que hi hagi feina, internet i una escola.»
— Adaptació d’un testimoni recollit pel projecte Catalunya interior, 2023.

1. Quines quatre coses concretes ha perdut aquest poble?
2. Què demana la persona que parla? És realista?
3. Coneixes algun poble en aquesta situació?

Activitat 2. Què passaria si…?

Imagina dos escenaris i descriu què passaria a Catalunya en cada cas:

1. Si les fronteres es tanquessin del tot demà mateix, durant 25 anys.
2. Si la fecunditat catalana tornés a 2,1 fills per dona en 5 anys.

Per a cada escenari, comenta efectes sobre: població total, economia, pensions, llengua catalana, habitatge.

Activitat 3. Argumentació amb dades: dos discursos

Hi ha dos discursos sobre el despoblament rural:

• Discurs 1 (resignació): «És un procés històric inevitable. La gent vol ciutat, serveis, oportunitats. No es pot anar contra el que vol la gent.»
• Discurs 2 (acció): «Es pot revertir si l’Estat hi inverteix: internet ràpid, escoles rurals, ajudes a l’emprenedoria. Hi ha exemples a Escòcia o al País Basc.»

Argumenta en un text de 15-20 línies quina posició defenses, amb almenys 3 dades concretes de la unitat o de fonts oficials, i una excepció al teu propi argument (alguna cosa que el matisi).

Activitat 4. Mapa mental de propostes

Al quadre de baix, dibuixa un mapa mental amb 5 propostes concretes per a la Catalunya rural i 5 per a la Catalunya metropolitana. Connecta cada proposta amb el problema que resol.

Què s’avalua

• Comentes un fragment identificant idees clau i intencions.
• Construeixes escenaris hipotètics raonats.
• Argumentes amb dades, prens posició i admets matisos.
• Generes propostes pràctiques coherents amb el problema.