L’organització política de les societats

Aquesta fitxa et fa comparar els tres grans models d’organització territorial i argumentar quin funcionaria millor per a un territori plural.

Activitat 1. Taula comparativa dels tres models

Activitat 2. Qui decideix què?

Per a cada decisió, marca el nivell que l’hauria de prendre en un model federal típic:

Activitat 3. Argumentació amb dos costats

Imagina un territori amb tres llengües i tradicions diferents (Suïssa, Bèlgica, Catalunya…). En 150-200 paraules:

• Dóna 2 raons per les quals el model federal podria funcionar-hi millor.
• Dóna 1 raó realista per la qual aquest mateix model també hi pot generar problemes.

Algunes democràcies no cauen amb un cop d’estat sinó amb passos petits que erosionen el sistema des de dins. Aquesta fitxa analitza tres casos actuals.

Activitat 1. Tres casos resumits

Hongria (Viktor Orbán, des del 2010). El partit governant ha modificat la Constitució, ha canviat la llei electoral perquè li sigui favorable, ha controlat els grans mitjans públics i privats, i ha posat aliats al cap del poder judicial. Continua guanyant eleccions. La UE l’ha sancionat diverses vegades.

Veneçuela (Hugo Chávez i Nicolás Maduro, des del 1999). El govern ha desplaçat eleccions, ha empresonat opositors, ha tancat mitjans crítics i ha buidat de poder l’Assemblea Nacional creant-ne una de paral·lela. Diversos països no en reconeixen els resultats electorals.

Rússia (Vladímir Putin, des del 2000). Les eleccions són formals però sense competència real. Opositors han mort en circumstàncies sospitoses (Politkovskaia, Nemtsov, Navalni). Mitjans independents han estat tancats o etiquetats com a «agents estrangers».

Activitat 2. Senyals d’erosió

Per a cada senyal, marca on apareix:

Activitat 3. Argumentació amb dos costats

En 150-200 paraules, argumenta tenint en compte els dos costats:

• Costat A. Aquests règims tenen suport popular real i guanyen eleccions. No es pot dir que no siguin democràtics.
• Costat B. Sense pluralisme i sense control independent del poder, una victòria electoral no és prou per parlar de democràcia.

Quin pes tenen els dos arguments? On situaries el límit entre democràcia imperfecta i règim autoritari?

Els estats signen tractats que prometen canvis grans. Després, les decisions del dia a dia els poden contradir. Aquesta fitxa analitza tres casos i et fa proposar una mesura concreta.

Activitat 1. Tres casos de xoc tractat / realitat

Completa la tercera columna amb un fet concret i actual per a cada tractat.

Activitat 2. Quin interès real hi ha al darrere?

Per a cada cas, marca quin tipus d’interès pesa més en la decisió de no complir. Pot ser-ne més d’un.

• Acord de París → ☐ Econòmic ☐ Militar ☐ Electoral ☐ Ideològic
• Convencions de Ginebra → ☐ Econòmic ☐ Militar ☐ Electoral ☐ Ideològic
• Drets humans → ☐ Econòmic ☐ Militar ☐ Electoral ☐ Ideològic

Activitat 3. Proposa una mesura

El problema no és només que els estats signin tractats que no compleixen, sinó que la majoria de la població ho ignora. En 150-200 paraules:

1. Proposa una mesura concreta (educativa, mediàtica o política) que pugui ajudar a tancar la distància entre el que es promet i el que es fa.
2. Argumenta-la amb una raó.
3. Identifica el seu límit realista (què no aconseguiria).