1. El relleu d’Àsia
Àsia és el continent més gran del planeta, amb més de 44 milions de km² i prop de la meitat de la població mundial. També és el continent dels rècords: hi trobem la muntanya més alta de la Terra, una de les planes més extenses i alguns dels rius més cabalosos del món. El seu relleu és tan variat que en pocs milers de quilòmetres es pot passar d’un cim glaçat a un desert ardent.
Les grans serralades
Al sud del continent es troba l’Himàlaia, la serralada més alta del món. S’estén per més de 2.400 km i conté els 14 cims que superen els 8.000 metres. El sostre del planeta és l’Everest, amb 8.848 metres d’altitud, situat a la frontera entre el Nepal i el Tibet. Per damunt dels 5.500 metres ja no hi ha vegetació: només neu, gel i roca. L’Himàlaia s’està formant encara avui, perquè la placa índia continua xocant contra la placa euroasiàtica, i creix uns pocs mil·límetres cada any.
Al nord de l’Himàlaia s’estén l’altiplà del Tibet, sovint anomenat «el sostre del món». És la meseta més gran i més elevada de la Terra: ocupa una superfície semblant a Europa occidental i la seva alçada mitjana supera els 4.500 metres. Encara més al nord, hi ha altres grans serralades de l’Àsia central com el Pamir, el Tian Shan i l’Hindukush, que separen els grans deserts de l’interior del continent.
Les grans planes
Al nord del continent s’estén la gran plana siberiana, una immensa extensió de terres baixes que ocupa bona part de Rússia. Hi fa un fred extrem a l’hivern i, durant uns mesos, els rius es congelen. També hi trobem grans planes a la zona de Mesopotàmia (entre els rius Tigris i Eufrates), a la plana del Ganges (a l’Índia) i a la plana de la Xina oriental, on viu una densitat de població altíssima.
Els rius d’Àsia
Àsia té alguns dels rius més llargs i cabalosos del món. A la Xina, el Yang Tsé (6.300 km) és el riu més llarg del continent i travessa el país d’oest a est; és tan important que la seva conca alimenta i dona feina a centenars de milions de persones. El Riu Groc (5.464 km) també recorre la Xina i deu el seu nom al color de les terres que arrossega. Al nord, en territori siberià, els grans rius Ob, Ienissei i Lena travessen Rússia fins a desembocar a l’oceà Glacial Àrtic. Al sud, el Ganges (2.500 km) és el riu sagrat de l’Índia, l’Ind dona nom al subcontinent i el Mekong és la gran arteria del sud-est asiàtic, que travessa Laos, Cambodja i el Vietnam.
2. El relleu d’Àfrica
Àfrica és el segon continent més gran del món, amb 30 milions de km². A diferència d’Europa o Àsia, el seu relleu és bastant uniforme: la major part del continent està formada per altiplans i mesetes. No hi ha grans serralades llargues com els Alps o els Andes, però sí volcans aïllats i un dels accidents geogràfics més espectaculars del planeta: la Vall del Rift.
La meseta africana
Bona part del continent és una gran meseta elevada, amb altituds entre els 500 i els 1.500 metres. Aquesta meseta es divideix tradicionalment en dues parts: una zona més baixa al nord-oest i una zona més alta al sud i a l’est. La conca del riu Congo, al centre del continent, és una gran depressió coberta per una de les selves tropicals més grans del món.
Les serralades i els volcans
Al nord-oest, l’Atlas recorre el Marroc, Algèria i Tunísia, amb cims que arriben als 4.000 metres. És l’única gran serralada del continent. A l’est, la Vall del Rift (Rift Valley) és una gran fractura del terreny que s’estén durant milers de quilòmetres, des del mar Roig fins a Moçambic. Aquí la placa africana s’està obrint i, dins d’uns milions d’anys, podria separar-se en dues. Al voltant del Rift hi ha grans volcans, com el Kilimanjaro, el cim més alt d’Àfrica, amb 5.895 metres, situat a Tanzània. Tot i estar molt prop de l’equador, el seu cim té gel permanent.
Els grans deserts
Al nord, el Sahara és el desert càlid més gran del món: ocupa més de 9 milions de km², gairebé tota la franja superior del continent. La temperatura pot superar els 50 °C de dia i baixar sota zero de nit. Al sud-oest, el desert del Kalahari i el Namib formen una altra zona àrida, amb dunes que arriben fins a la costa de l’oceà Atlàntic.
Els rius d’Àfrica
El riu més emblemàtic és el Nil, amb 6.650 km, considerat sovint el més llarg del món. Neix als Grans Llacs africans, travessa el Sudan i Egipte, i desemboca al mar Mediterrani. Sense el Nil, la civilització egípcia no hauria existit. El Congo (4.700 km) és el segon riu més cabalós del món, després de l’Amazones, i recorre la gran selva equatorial del centre del continent. Al sud, el Zambeze forma les espectaculars cascades Victoria. A l’oest, el Níger dibuixa una gran corba per Mali i Nigèria abans de desembocar al golf de Guinea.
3. El relleu d’Amèrica
Amèrica és un continent allargat que va des de l’oceà Glacial Àrtic fins quasi a l’Antàrtida, més de 14.000 km de nord a sud. Té dues grans serralades paral·leles a la costa de l’oceà Pacífic, una gran plana central enorme i selves tropicals immenses. Per la seva forma, alguns dels seus rius es troben entre els més llargs i cabalosos del món.
Les grans serralades
Tota la franja occidental d’Amèrica està marcada per dues serralades llargues que recorren el continent de nord a sud. A Amèrica del Nord, les muntanyes Rocoses s’estenen pel Canadà, els Estats Units i Mèxic, amb cims que ronden els 4.000 metres. A Amèrica del Sud, els Andes formen la serralada més llarga del món, amb gairebé 7.000 km. Travessen Veneçuela, Colòmbia, Equador, el Perú, Bolívia, Xile i l’Argentina. El cim més alt és l’Aconcagua, amb 6.961 metres, a la frontera entre Xile i l’Argentina. Tant les Rocoses com els Andes són zones amb molta activitat sísmica i volcànica, perquè formen part del que s’anomena el «Cinturó de Foc del Pacífic».
Les grans planes
Entre les Rocoses i la costa atlàntica s’estén la Gran Plana Central, una immensa extensió de terres baixes que ocupa el centre dels Estats Units i el Canadà. És una de les zones agrícoles més productives del món, on es conrea blat, blat de moro i soja a gran escala. A Amèrica del Sud, l’Amazònia és una gran depressió coberta per la selva tropical més extensa del planeta. Encara més al sud, la pampa argentina és una plana enorme dedicada a la ramaderia.
Els rius d’Amèrica
El sistema Mississippi-Missouri (6.275 km) és el més llarg d’Amèrica del Nord i drena tota la Gran Plana Central fins al golf de Mèxic. Al Canadà, el Mackenzie desemboca a l’oceà Glacial Àrtic. A Amèrica del Sud, l’Amazones és un colós: amb 6.992 km i una conca de 7 milions de km², és el riu més cabalós del món, és a dir, el que porta més aigua. La seva amplada en alguns punts supera els 10 km. Més al sud, el riu Paranà recorre el Brasil, el Paraguai i l’Argentina abans de desembocar al Riu de la Plata.
4. El relleu d’Oceania
Oceania és el continent més petit i el més dispers. Està format per Austràlia, Nova Zelanda i milers d’illes escampades pel Pacífic. La gran majoria d’aquestes illes són d’origen volcànic o coral·lí. La distància entre les illes pot ser tan gran que algunes ciutats australianes són més a prop de l’Antàrtida que d’altres ciutats d’Oceania.
Austràlia
Austràlia és l’únic país que ocupa un continent sencer. El seu relleu és molt antic i poc accidentat. La major part del territori és una gran plana central, plana i molt seca, on hi ha grans deserts com el Gran Desert de Victòria o el Gran Desert de Sandy. A la costa est, paral·lela al mar, s’eleva la Cordillera Divisòria, amb cims modestos d’uns 2.200 metres. Al nord-est, davant la costa, hi ha la Gran Barrera de Coral, l’arrecife de coral més gran del món, visible des de l’espai i amenaçada pel canvi climàtic.
Nova Zelanda
Nova Zelanda està formada per dues illes principals (l’Illa del Nord i l’Illa del Sud), separades per l’estret de Cook. Té un relleu jove, amb glaceres, fiords i volcans actius. Els Alps del Sud, a l’Illa del Sud, tenen un cim de 3.724 metres (el mont Cook).
Les illes del Pacífic
El Pacífic està esquitxat per milers d’illes, agrupades sovint en tres grans regions: Melanèsia, Micronèsia i Polinèsia. Algunes són grans i muntanyoses, com Papua Nova Guinea, però moltes són petits atols coral·lins, plans i amb prou feines uns metres sobre el nivell del mar. Aquestes illes són especialment vulnerables a la pujada del nivell del mar provocada pel canvi climàtic, i alguns països com Tuvalu o Kiribati podrien acabar desapareixent en les pròximes dècades.
5. Els climes del món
El clima d’un lloc és el conjunt de temperatures, precipitacions, vents i humitat que es donen de manera habitual durant molts anys. Tot i que cada lloc del planeta té matisos propis, els geògrafs agrupen els climes en grans famílies, segons la latitud (la distància a l’equador) i altres factors com l’altitud o la proximitat al mar.
Els climes càlids
Els climes càlids es troben a prop de l’equador, on el Sol cau gairebé vertical durant tot l’any. Les temperatures són altes (superiors als 18 °C) tots els mesos. Dins d’aquesta família hi ha:
- Clima equatorial: pluja abundant durant tot l’any (més de 2.000 mm anuals) i temperatures sempre altes. La selva amazònica i la conca del Congo en són exemples.
- Clima tropical de sabana: temperatures càlides amb una estació seca i una de plujosa. La sabana africana, on viuen lleons, elefants i girafes, és el cas típic.
- Clima monsònic: estiu molt plujós i hivern sec, típic de l’Índia i el sud-est asiàtic.
- Clima desèrtic càlid: temperatures extremes i pluges molt escasses (menys de 250 mm anuals). El Sahara o el desert d’Aràbia en són exemples.
Els climes temperats
Els climes temperats ocupen la franja intermèdia del planeta, entre els tròpics i els cercles polars. Tenen quatre estacions ben diferenciades. Els més importants són:
- Clima mediterrani: estius calorosos i secs, hiverns suaus amb pluges moderades. És el clima de Catalunya, però també de Califòrnia, Sud-àfrica, el centre de Xile i el sud d’Austràlia.
- Clima oceànic: temperatures suaus tot l’any i pluja repartida. Típic de la cornisa cantàbrica, les Illes Britàniques o l’Atlàntic d’Amèrica del Nord.
- Clima continental: hiverns molt freds i estius calorosos, amb pluges escasses. El trobem al centre dels Estats Units, a Rússia, a l’Àsia central o a la meseta espanyola interior.
Els climes freds i polars
A mesura que ens allunyem de l’equador, les temperatures baixen. Al nord d’Europa i a Sibèria, el clima subàrtic presenta hiverns llargs i molt freds, amb estius curts. Encara més al nord, la tundra té un sòl gelat permanentment (permafrost) i una vegetació molt pobra. Als pols, el clima polar registra temperatures sempre per sota de zero. A l’Antàrtida s’han mesurat temperatures de –89 °C, les més baixes del planeta.
Els climes d’alta muntanya
Quan pujem una muntanya, la temperatura baixa de mitjana 0,6 °C cada 100 metres. Per això, els cims alts tenen un clima molt fred encara que estiguin en zones càlides. A l’Himàlaia, als Andes o a les Rocoses trobem el clima d’alta muntanya, amb neu i gel permanents als cims i una vegetació que canvia segons l’alçada.
6. Mapes del món
Tota la informació d’aquesta unitat es pot resumir en quatre grans mapes mentals que cal saber llegir i situar:
- Mapa del relleu: les grans serralades (Himàlaia, Atlas, Andes, Rocoses, Cordillera Divisòria) i les grans planes (siberiana, central nord-americana, amazònica, australiana).
- Mapa dels rius: els grans rius de cada continent i el seu sentit de circulació cap al mar o oceà més proper.
- Mapa dels mars i oceans: Pacífic (el més extens), Atlàntic, Índic, Glacial Àrtic, Glacial Antàrtic, mar Roig, mar de la Xina, etc.
- Mapa dels climes: les bandes climàtiques que es disposen aproximadament en franges paral·leles a l’equador, amb modificacions per l’altitud i la proximitat al mar.
Saber-ho situar tot al mapa et permetrà entendre per què les civilitzacions han nascut on han nascut, per què hi ha llocs molt poblats i d’altres pràcticament buits, i per què el canvi climàtic afecta més uns territoris que d’altres. Aquest és el punt de partida per estudiar després com viuen les persones a cada racó del planeta.