Llegir l’espai i el temps

Aquesta unitat és la caixa d’eines que faràs servir durant tot el curs (i tota l’ESO) per llegir el món. A l’institut estudiaràs llocs molt diferents, de l’Antic Egipte a Roma, de l’Àfrica subsahariana a la teva ciutat, i èpoques molt diferents, de fa 2 milions d’anys fins a demà. Per situar-t’hi necessites les mateixes eines que un geògraf i un historiador, saber on són les coses i quan van passar.

Bloc 1 · Espai, saber on som

Punts cardinals i orientació

Els quatre punts cardinals són Nord (N), Sud (S), Est (E) i Oest (O). Ens serveixen per dir cap on va una cosa o on és. Per exemple, Barcelona està al nord-est de la península Ibèrica.

Per orientar-te al carrer pots fer servir tres recursos.

• El sol, que surt aproximadament per l’est al matí i es pon per l’oest a la tarda. Al migdia, a l’hemisferi nord, és al sud.
• Una brúixola, on l’agulla magnètica sempre apunta al nord.
• El GPS del mòbil, que t’ho diu tot fent servir satèl·lits.

A més dels quatre cardinals, també tenim els quatre punts secundaris, NE, SE, SO i NO. Junts formen la rosa dels vents, el dibuix amb 8 puntes que veus a tots els mapes.

Coordenades geogràfiques

Per dir exactament on és un lloc al planeta no n’hi ha prou amb «al nord-est». Necessitem un sistema més precís, les coordenades geogràfiques. Funcionen com una graella feta amb dues famílies de línies imaginàries.

• Els paral·lels són cercles paral·lels a l’equador. El més important és l’equador, que divideix la Terra en dos hemisferis, el nord i el sud.
• Els meridians són línies que van del Pol Nord al Pol Sud. El de referència és el meridià de Greenwich, que passa per Londres.

Cada lloc té dues coordenades.

• La latitud indica a quants graus està al nord o al sud de l’equador, de 0° a 90°.
• La longitud indica a quants graus està a l’est o a l’oest de Greenwich, de 0° a 180°.

Per exemple, Barcelona està a 41° N (latitud) i 2° E (longitud). Si poses aquestes coordenades al GPS, t’hi porta directament.

Mapes, tipus, escales i símbols

Un mapa és una representació plana d’un territori. Sempre és més petit que la realitat, així que cal saber-lo llegir. Hi ha tres tipus principals.

• Mapes físics. Mostren el relleu (muntanyes, rius, mars). Solen tenir colors verds i marrons.
• Mapes polítics. Mostren les fronteres entre estats, províncies o municipis. Cada zona té un color diferent.
• Mapes temàtics. Mostren un tema concret (clima, població, transports, economia…).

L’escala ens diu quantes vegades més petit és el mapa que la realitat. Hi ha dues maneres d’expressar-la.

• L’escala numèrica, per exemple 1:50.000. Vol dir que 1 cm al mapa equival a 50.000 cm reals (és a dir, 500 metres).
• L’escala gràfica, una barreta amb mesures que pots utilitzar com a regle.

Tots els mapes tenen una llegenda, el quadre que explica què significa cada color, símbol i línia.

Els moviments de la Terra

La Terra fa dos moviments al mateix temps.

• La rotació, que la fa girar sobre si mateixa. Una volta dura 24 hores. Aquest moviment causa el dia i la nit.
• La translació, que la fa girar al voltant del Sol. Una volta dura 365 dies (un any). Aquest moviment causa les estacions.

Les estacions existeixen perquè la Terra està inclinada. Mentre fa la volta al Sol, a vegades l’hemisferi nord rep més llum (és estiu allà i hivern al sud) i a vegades a la inversa.

Com que la Terra gira, no és la mateixa hora a tots els llocs alhora. Per això existeixen els fusos horaris. Quan a Barcelona són les 12 del migdia, a Tòquio són les 8 del vespre i a Nova York les 6 del matí.

Bloc 2 · Temps, la història com a disciplina

Què és la història i per què la estudiem

La història no és una col·lecció de batalles i dates. És la disciplina que estudia com han viscut les persones del passat, com s’organitzaven, què menjaven, què creien, com decidien, què construïen, com es relacionaven.

L’estudiem per dos motius molt pràctics.

1. Per entendre el present. Coses que avui ens semblen normals (la democràcia, el calendari, la idea d’igualtat) tenen un origen històric. Sense conèixer-lo, no entenem res.
2. Per no repetir errors. Les societats que han viscut conflictes, guerres o injustícies han deixat lliçons. Estudiar-les ens ajuda a no caure als mateixos paranys.

Com sabem què va passar, les fonts

Si volem saber com era la vida a l’Antic Egipte o a Mesopotàmia, no podem preguntar-ho a ningú. Tots són morts fa milers d’anys. Llavors, com ho sabem? A través de les fonts històriques, tot allò que ens han deixat les persones del passat.

Hi ha dos grans tipus.

• Les fonts primàries són les originals, fetes en el moment dels fets. Per exemple, una tauleta cuneïforme de fa 4.000 anys, una espasa romana, una carta de Cleopatra o una foto de la Guerra Civil.
• Les fonts secundàries són les que algú més ha escrit després explicant els fets. Per exemple, el teu llibre de text, una pel·lícula històrica o una conferència sobre la Revolució Francesa.

Segons el suport, les fonts es classifiquen en quatre categories.

• Escrites. Cartes, lleis, contractes, llibres, diaris.
• Orals. Testimonis directes (avis que t’expliquen com era la postguerra).
• Materials. Objectes, eines, edificis, ossos.
• Iconogràfiques. Pintures, escultures, fotografies, mapes antics.

Un bon historiador no es creu una sola font, les contrasta entre si. Si una tauleta diu una cosa i una altra en diu una altra, cal investigar quina és més fiable i per què.

Com mesurem el temps

Per posar dates al passat, fem servir un calendari. El més usat al món occidental és el calendari cristià, que considera l’any 1 el del naixement de Jesús de Natzaret. A partir d’aquí distingim dues abreviatures.

• aC (abans de Crist). Tot el que va passar abans de l’any 1. Important: les dates aC compten al revés. L’any 500 aC és més antic que el 200 aC.
• dC (després de Crist). Tot el que ha passat des de l’any 1 fins ara. Aquí les dates compten endavant. 1500 dC és més recent que 800 dC.

Per agrupar dates fem servir segles (100 anys) i mil·lennis (1.000 anys). Una regla pràctica per saber a quin segle correspon una data.

Si la data acaba en 00, el segle és el primer parell de xifres. Si no, és el primer parell + 1.
1492 → segle XV (perquè 14 + 1 = 15).
2000 → segle XX (acaba en 00, no se suma res).

El calendari cristià no és l’únic. El calendari musulmà compta els anys des de l’any 622 (l’hègira). El jueu en porta més de 5.700. El xinès es basa en cicles lunars. Cada cultura ha mesurat el temps a la seva manera.

Les edats de la història

Els historiadors han dividit el temps en grans edats per facilitar-ne l’estudi. Cada divisió correspon a un moment de canvi important.

Aquesta divisió és orientativa i té crítiques. És molt eurocèntrica (només mira Europa) i els canvis no són sobtats sinó graduals. Tot i això, és la divisió més usada als llibres de text.

Línies del temps i frisos cronològics

Una línia del temps (o fris cronològic) és una representació visual del pas del temps. Es dibuixa una línia recta on s’hi marquen els fets en ordre.

Et serveixen per a tres coses.

1. Ordenar els fets. Quin va passar abans i quin després.
2. Veure la durada. Si dos fets estan molt separats o molt junts a la línia.
3. Veure simultaneïtats. Si poses dues línies juntes, pots veure què passava a Egipte mentre passava una altra cosa a Mesopotàmia.

Per fer-ne una de bona, segueix aquestes recomanacions.

• Tria una escala fixa (per exemple, 1 cm = 100 anys).
• Marca els fets clau amb una línia vertical o un símbol.
• Posa-hi dates clares a sota.
• Si vols, pinta cada edat de la història d’un color diferent.

I ara què?

Aquestes són les eines bàsiques. Els propers temes (la prehistòria, les primeres civilitzacions, la Grècia clàssica, Roma) seran aplicacions d’aquestes eines. Situarem les civilitzacions a l’espai amb mapes, llegirem fonts arqueològiques per conèixer-les, i les ordenarem amb línies del temps. Tornaràs a aquesta unitat moltes vegades durant el curs.