Inici / Situacions d'aprenentatge / Dos mons cara a cara
★ Situació d'aprenentatge · 3 sessionsDos mons cara a cara
Octubre de 1492, una platja del Carib: explica la mateixa trobada des de la veu d'un europeu i d'una persona indígena, i descobreix per què la història mai no és d'un sol color.
?
Repte per a l'alumnat
Sou historiadors que han d'explicar la mateixa escena —la trobada entre europeus i americans— des de dos punts de vista. Heu d'escriure dos relats creïbles i una reflexió sobre per què les dues mirades són tan diferents.
Planificació
Les 3 sessions, pas a pas
Què faràs a cada sessió i amb què acabes. Llegeix-ho abans de venir a classe per saber on anem.
01
SESSIÓ 1
55 min
55 min
L'escena i les dues mirades
Rebeu el repte, trieu el moment de la trobada que explicareu i estudieu com veia el món cadascun dels dos costats amb les pistes de l'historiador.
Lliurable
Fitxa preparatòria amb l'escena triada i tres idees clau per a cada veu
02
SESSIÓ 2
55 min
55 min
Les dues veus
Redacteu els dos relats del mateix moment en primera persona: el de l'europeu i el de la persona indígena. Vuit a dotze línies per veu, sense anacronismes.
Lliurable
Esborrany dels dos relats (europeu + indígena) en primera persona, 8-12 línies cadascun
03
SESSIÓ 3
55 min
55 min
La reflexió i la posada en comú
Escriviu la reflexió sobre per què les dues versions són tan diferents, compartiu treballs amb la classe i debateu quina paraula descriu millor el que va passar: «descobriment», «trobada» o «conquesta».
Lliurable
Doble relat definitiu: dos relats en primera persona + reflexió sobre la multiperspectivitat
Avaluació
Rúbrica
Així t'avaluem. Mira-la al començament per saber què es té en compte, i al final per coavaluar amb les altres parelles.
| Dimensió | Excel·lent (4) | Notable (3) | Suficient (2) | En procés (1) |
|---|---|---|---|---|
| Rigor històric | Detalls rics i ben documentats, sense anacronismes; integra vocabulari de la unitat amb naturalitat (caravel·la, Índies, cacics, espècies). | Tots dos relats són fidels al 1492 i incorporen elements correctes de l'època. | Hi ha algun element real de l'època, però apareixen errors o tòpics menors. | Conté idees anacròniques o errònies que no encaixen amb el 1492. |
| Les dues veus | Dues veus profundes amb autèntica empatia històrica: cada personatge té mentalitat, llenguatge i emocions pròpies. | Dues veus clares i versemblants, diferenciades pel que pensen, senten i diuen. | Hi ha dues veus, però estan poc diferenciades o es repeteixen. | Només apareix una mirada o les dues veus són pràcticament iguals. |
| Reflexió crítica | Reflexió fina sobre la multiperspectivitat: connecta el cas amb com s'escriu la història i amb la veu absent dels vençuts. | Explica bé per què les mirades difereixen i aporta una conclusió pròpia. | Explicació molt simple de les diferències, sense aprofundir. | No explica les diferències o repeteix els relats sense reflexionar-hi. |
| Expressió escrita | Clara, acurada i amb dues veus pròpies; primera persona ben sostinguda i bona presentació. | Clara i ordenada, en primera persona, amb pocs errors. | S'entén amb esforç, amb errors d'ortografia o de coherència. | Confusa o amb molts errors que dificulten la lectura. |
| Vocabulari específic | Domina el vocabulari de la unitat amb naturalitat i el fa servir per donar versemblança a les veus. | Usa diversos termes de la unitat correctament. | Usa algun terme de la unitat, de manera puntual. | No fa servir el vocabulari específic de la unitat. |
Unitats vinculades