Guia de treball · Batxillerat 45 min

La dona neix lliure i té els mateixos drets que l’home

Llegeix la Declaració que Olympe de Gouges va publicar el setembre de 1791 com a resposta i denúncia de la Declaració dels Drets de l’Home aprovada dos anys abans. La teva feina és entendre per què és una crítica interna a la Revolució, no una crítica de fora, i per què va costar-li la vida.

Forma part de L’Antic Règim i les revolucions liberals #rf-monarquia-republica

  • CE1
  • CE2
  • CE6
Font primària

Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana

Olympe de Gouges (pseudònim de Marie Gouze) · setembre de 1791 · pamflet publicat a París

El setembre de 1791, dos anys després de la Declaració dels Drets de l'Home, l'activista Olympe de Gouges publica una versió paral·lela. Reescriu article per article el text de 1789 substituint «home» per «dona» i denuncia l'exclusió sistemàtica de les dones de la nova ciutadania. El text apareix el mateix mes que la Constitució monàrquica censatària. La proposta era radical i el preu ho va ser també — l'octubre de 1793, en plena Convenció, Olympe va ser guillotinada.

Obre la font original ca.wikipedia.org ↗

Domini públic

Guia de treball

Aquesta guia està pensada per fer-se pas a pas, amb la font original oberta al costat i els apunts de la unitat a mà. Cada consigna indica si es treballa de manera individual, en parella, en grup petit, com a debat o com a presentació oral. La part important és el teu procés d'anàlisi i la teva argumentació, no una resposta correcta única — un chatbot et donarà una resposta genèrica que no encaixa amb el que treballem a l'aula.

  1. 01
    Identificar Lectura acompanyada

    Obre l'enllaç i llegeix el preàmbul i els articles 1, 3, 6 i 10 de la Declaració. Copia a la teva llibreta els articles paral·lels de la Declaració de 1789 (l'exercici pilot) i marca amb color el que Olympe de Gouges hi canvia.

    Pista El canvi més obvi és substituir «home» per «dona», però hi ha canvis més fins que amaguen crítiques polítiques concretes. Busca-les.

  2. 02
    Contextualitzar Parella

    Amb el company del costat, situeu la publicació al setembre de 1791 dins la línia temporal de la Revolució. Què està passant a França aquell mes? Per què el text arriba just llavors i no dos anys abans?

    Pista El setembre de 1791 és el mes de la Constitució monàrquica censatària. Olympe la considera insuficient.

  3. 03
    Analitzar Grup petit

    En grups de tres, expliqueu davant del grup gran per què la substitució de «home» per «dona» era una idea revolucionària l'any 1791. Feu servir el vocabulari del Cap 4.1 sobre els termes «ciutadà» i «Tercer Estat».

    Pista «Home» a la Declaració de 1789 no volia dir «ésser humà» en abstracte. Volia dir «home blanc propietari». Olympe ho denuncia.

  4. 04
    Contrastar Debat gran grup

    Debat gran grup. La Declaració de 1789 diu que «els homes neixen lliures i iguals». La d'Olympe diu que «la dona neix lliure i té els mateixos drets que l'home». Qui era «universal» de veritat, el 1789? Quin dels dos textos té més ambició política?

    Pista El debat no és si Olympe té raó (té raó), sinó si el llenguatge de 1789 ja era universal o no.

  5. 05
    Argumentar Individual · escrit

    A la teva llibreta, respon per escrit — què va costar-li a Olympe de Gouges publicar aquest text? Per què creus que la Convenció la va guillotinar el 1793? Justifica-ho amb el que hem vist del Terror al Cap 4.3.

    Pista El càrrec oficial no era «reivindicar els drets de les dones». Era un càrrec polític. Investiga quin.

  6. 06
    Sintetitzar Individual · escrit

    Escriu a mà un paràgraf de 150 paraules amb el títol «Qui és el ciutadà que la Revolució va inventar?». Integra Olympe de Gouges com a crítica interna al projecte revolucionari i explica per què la seva veu és imprescindible per entendre 1789 amb precisió històrica.

    Pista La crítica ha de ser interna. Olympe defensa la Revolució, però la vol de veritat universal.

Què valorem

Es valora la lectura directa dels articles paral·lels de 1789 i 1791, el reconeixement de la crítica política concreta d'Olympe (no només retòrica), la contextualització del Terror com a resposta a l'oposició interna, i la capacitat de defensar que la perspectiva de gènere és història política i no un afegit.