Context i justificació

Un vaixell de càrrega ha enviat un senyal de socors des d’algun punt de l’oceà Pacífic. L’últim missatge rebut inclou unes coordenades parcials, l’hora d’emissió i la descripció d’una illa propera. Com a equip de rescat, heu de localitzar el vaixell, calcular l’hora local per coordinar les comunicacions amb la base i planificar la ruta de rescat interpretant mapes de l’illa.

Aquesta situació planteja un escenari de ficció que requereix aplicar de manera integrada tots els coneixements de la unitat: coordenades, fusos horaris, lectura de mapes topogràfics, projeccions i orientació. El format de repte-misteri motiva l’alumnat i dóna sentit pràctic als continguts.

Competències i sabers

Competències específiques:

• CE1: Cercar, seleccionar i tractar informació per construir coneixement geogràfic.
• CE3: Representar i interpretar la realitat a partir de mapes i altres representacions gràfiques.
• CE5: Comunicar resultats de manera argumentada utilitzant vocabulari geogràfic.

Sabers mobilitzats:

• Coordenades geogràfiques: latitud i longitud.
• Fusos horaris i línia internacional de canvi de data.
• Corbes de nivell i interpretació del relleu.
• Projeccions cartogràfiques.
• Orientació: rosa dels vents, brúixola.

Dossier de la missió (material per a l’alumnat)

El professor lliura a cada equip un dossier amb la informació següent:

MISSATGE INTERCEPTAT:

A més del missatge, el dossier inclou:

• Un mapa de l’oceà Pacífic sud amb quadrícula de coordenades (sense noms d’illes).
• Un mapa topogràfic d’una illa fictícia amb corbes de nivell cada 50 metres.
• Una taula de fusos horaris del Pacífic.

Desenvolupament per fases

Fase 1: Localització del vaixell

Durada estimada: 1-2 sessions

L’equip ha d’acotar la posició del vaixell a partir de les coordenades parcials del missatge.

• Situar al mapa la zona delimitada per les coordenades donades (15-20° S, 170-175° W).
• Identificar en quina zona tèrmica es troba el vaixell (intertropical, ja que és entre 0° i 23,5° S).
• Determinar a quin hemisferi es troba (sud i occidental).
• Buscar quines illes reals es troben en aquesta zona del Pacífic.
• Marcar la posició estimada del vaixell al mapa.

Fase 2: Càlcul horari i comunicació

Durada estimada: 1-2 sessions

L’equip ha de calcular l’hora local del vaixell i coordinar les comunicacions amb diverses bases.

• Determinar el fus horari de la zona del vaixell (entre 170° i 175° W → UTC−11 o UTC−12).
• Calcular: si el senyal s’ha emès a les 03:00 UTC, quina hora local era al vaixell?
• La base de rescat és a Sydney (UTC+10). A quina hora han rebut el senyal?
• Una altra base és a Honolulu, Hawaii (UTC−10). A quina hora l’han rebut allà?
• La base principal és a Barcelona (UTC+1). A quina hora l’han rebut?
• Decidir amb quina base és més pràctic coordinar el rescat segons les hores locals.

Fase 3: Interpretació del mapa de l’illa

Durada estimada: 1-2 sessions

L’equip rep un mapa topogràfic de l’illa fictícia i ha d’interpretar-lo per planificar el rescat.

• Identificar el punt més alt de l’illa a partir de les corbes de nivell.
• Localitzar les zones de costa accessible (pendents suaus = corbes separades).
• Trobar possibles zones d’aterratge per a un helicòpter (zones planes elevades).
• Dibuixar un perfil topogràfic de l’illa d’est a oest.
• Determinar per on podria arribar el vaixell a la costa (evitar penya-segats = corbes molt juntes).
• Traçar una ruta des de la costa fins al punt més alt (possible lloc de senyal de rescat).

Fase 4: Informe de rescat

Durada estimada: 1 session

Cada equip redacta un informe de rescat complet amb tota la informació recollida.

• Portada amb el nom de l’equip de rescat.
• Mapa amb la posició estimada del vaixell (coordenades marcades).
• Taula amb tots els càlculs horaris.
• Mapa de l’illa amb la ruta de rescat traçada, zones de desembarcament i punt d’evacuació.
• Perfil topogràfic de l’illa.
• Justificació de totes les decisions preses.

Fase 5: Presentació i debat

Durada estimada: 1 session

Cada equip presenta el seu pla de rescat. La classe debat quina estratègia és la millor.

• Presentació de 5 minuts per equip.
• Comparar les diferents rutes de rescat proposades.
• Debatre: quina base de rescat hauria d’actuar primer? Per què?
• Reflexió final: quins coneixements geogràfics han estat imprescindibles per al rescat?