1. Què és l’energia i per a què la fem servir?
L’energia és la capacitat que tenen alguns materials o fenòmens per generar canvis, fer treball o posar coses en moviment. Sense energia, no podríem encendre els llums, cuinar, carregar el mòbil, escalfar la casa o moure els cotxes i trens. L’energia és essencial per a la vida quotidiana i també pel funcionament de les indústries i les ciutats. A més, l’energia juga un paper clau en el desenvolupament econòmic i social dels països.
2. Tipus de fonts d’energia
Les fonts d’energia es poden classificar tenint en compte dos grans criteris: la seva disponibilitat i la seva procedència.
Segons la disponibilitat
- Fonts d’energia no renovables: Aquestes fonts es troben en quantitats limitades a la natura i no es poden regenerar en un termini curt de temps. Quan s’esgoten, ja no es poden utilitzar més. Exemples clars són:
- El petroli
- El gas natural
- El carbó
- L’urani
- Fonts d’energia renovables: Són aquelles que es regeneren constantment i, per tant, es poden fer servir de manera contínua. Són més sostenibles i menys contaminants. Els exemples més importants són:
- L’energia solar
- L’energia eòlica
- L’energia hidràulica
- L’energia geotèrmica
- La biomassa
- L’energia marina (de les onades, marees i corrents)
Segons la procedència
- Energies primàries: Són les que s’obtenen directament de la natura sense cap transformació prèvia. Exemples: el carbó, el vent, la radiació solar o el petroli brut.
- Energies secundàries: Resulten de la transformació d’una energia primària. Un exemple molt comú és l’electricitat, que sovint es produeix a partir del carbó, del gas natural o de l’energia solar.
3. Fonts d’energia no renovables
Les energies no renovables han estat les més utilitzades en els darrers dos segles. A continuació expliquem les principals:
El petroli
És un líquid fosc que es troba sota el sòl o el fons marí. Prové de la descomposició de restes orgàniques acumulades fa milions d’anys. S’utilitza per fabricar combustibles com la gasolina o el gasoil, i també com a matèria primera per elaborar plàstics i productes químics. El seu ús és molt estès, però produeix contaminació i les seves reserves són limitades.
El gas natural
És un combustible fòssil format principalment per metà. Es troba sovint associat als jaciments de petroli. S’utilitza per generar electricitat, per cuinar i per calefacció. És menys contaminant que el petroli i el carbó, però també contribueix al canvi climàtic.
El carbó
És una roca negra que s’ha format a partir de restes vegetals sotmeses a altes pressions durant milions d’anys. Va ser la font d’energia principal durant la Revolució Industrial. Avui dia s’utilitza sobretot en centrals tèrmiques, però és molt contaminant.
L’urani
És un metall radioactiu emprat com a combustible en centrals nuclears. Allibera molta energia en el procés de fissió, però genera residus perillosos i comporta riscos elevats en cas d’accident.
4. Fonts d’energia renovables
Les energies renovables són cada cop més importants perquè són netes, inesgotables i es poden obtenir de fonts naturals molt diverses.
Energia solar
Aprofita la radiació solar per generar electricitat (amb plaques fotovoltaiques) o calor (amb col·lectors solars). És abundant en zones assolellades i molt útil per a l’autoconsum.
Energia eòlica
Utilitza la força del vent per fer girar aerogeneradors que generen electricitat. Pot instal·lar-se a zones terrestres o marines. És una de les renovables més desenvolupades a Europa.
Energia hidràulica
Aprofita l’energia de l’aigua en moviment, especialment en rius i embassaments. Les centrals hidroelèctriques fan girar turbines per produir electricitat. És una energia molt utilitzada en països amb grans recursos hídrics.
Energia geotèrmica
Aprofita la calor de l’interior de la Terra. Mitjançant perforacions s’extrau calor que es fa servir per escalfar edificis o generar electricitat. És útil en regions volcàniques o amb activitat geotèrmica.
Biomassa
S’obté de la combustió de materials orgànics com fusta, restes de collita, fems o olis vegetals. Encara que pot ser contaminant, si es gestiona bé, és una alternativa renovable.
Energia marina
Inclou l’energia de les marees, les ones o les corrents oceàniques. Encara s’està desenvolupant, però ofereix grans possibilitats en el futur.
5. El consum energètic al món
L’ús d’energia al món ha crescut molt des del segle XIX, especialment a partir de la Revolució Industrial. La mecanització de la producció, l’aparició del transport motoritzat i la urbanització progressiva van incrementar la demanda d’energia a tot el planeta. Aquest augment s’ha intensificat encara més al segle XXI, impulsat pel creixement de la població, la globalització i el desenvolupament tecnològic. Avui dia, pràcticament qualsevol activitat humana, des de carregar un telèfon mòbil fins a alimentar una fàbrica, depèn d’una font d’energia.
Situació actual
En l’actualitat, aproximadament el 80% de l’energia mundial prové encara de combustibles fòssils, com el petroli, el carbó i el gas natural. Aquestes fonts, tot i ser eficients i de fàcil emmagatzematge, són contaminants i tenen una disponibilitat limitada. El sector del transport és un dels principals consumidors d’energia, especialment en forma de derivats del petroli com la gasolina i el gasoil. També la indústria (amb processos intensius en energia) i els usos domèstics (calefacció, electrodomèstics, climatització) consumeixen una part important del total.
Les energies renovables, com la solar, l’eòlica o la hidràulica, han crescut molt en les darreres dècades gràcies a la recerca i el desenvolupament de noves tecnologies. Tot i així, encara representen una fracció menor del total global consumit, en part per les dificultats d’integració, el cost de les infraestructures i la intermitència de la producció (no sempre fa sol o vent quan es necessita energia).
Conseqüències ambientals
La dependència mundial dels combustibles fòssils té conseqüències greus per al medi ambient i la salut humana:
- Escalfament global: El diòxid de carboni (CO₂) i altres gasos alliberats en la combustió de carburants fòssils atrapen la calor a l’atmosfera, provocant un augment progressiu de la temperatura del planeta.
- Canvi climàtic: L’escalfament global genera alteracions en els patrons meteorològics, provoca fenòmens extrems (sequera, huracans, inundacions) i afecta els ecosistemes i la biodiversitat.
- Contaminació atmosfèrica: L’emissió de partícules, òxids de nitrogen i sofre perjudica la qualitat de l’aire, sobretot a les ciutats, i té impactes greus sobre la salut pública.
- Problemes de salut: La contaminació pot provocar malalties respiratòries, cardiovasculars i augmentar la mortalitat prematura, especialment en nens i gent gran.
Respostes internacionals
Conscients de la gravetat del problema, molts països han signat acords internacionals per frenar l’escalfament global i promoure una transició energètica sostenible:
- Protocol de Kyoto (2004): Va ser el primer gran acord internacional amb objectius concrets de reducció d’emissions per als països industrialitzats. Malgrat això, alguns països importants com els Estats Units no van ratificar-lo o en van sortir.
- Acord de París (2015): Signat per gairebé tots els països del món, té com a objectiu mantenir l’augment de la temperatura global per sota dels 2 °C respecte als nivells preindustrials, amb esforços per limitar-lo a 1,5 °C. Tot i així, l’acord no és vinculant en termes legals i alguns dels països més contaminants, com la Xina, l’Índia o Rússia, tot i ser signants, han estat reticents a assumir compromisos estrictes o immediats.
Una de les principals crítiques a aquests acords és la manca de compromís real per part d’alguns països amb grans emissions de gasos d’efecte hivernacle. El fet que aquests països no redueixin les seves emissions de manera significativa dificulta l’assoliment dels objectius globals i posa en risc l’eficàcia de les polítiques climàtiques internacionals.
A més d’aquests acords, molts estats han creat lleis i estratègies pròpies per fomentar:
- L’eficiència energètica (fer més amb menys energia).
- L’ús d’energies netes i renovables.
- La recerca i innovació en sistemes d’emmagatzematge (bateries, hidrogen verd).
- L’educació i sensibilització de la ciutadania sobre el consum responsable d’energia.
Aquestes iniciatives són clau per garantir un futur energètic sostenible i fer front a l’emergència climàtica global.
6. L’energia a la Unió Europea
L’energia és una qüestió clau per al present i el futur de la Unió Europea. En aquest apartat es detallen els principals trets del model energètic europeu actual, els compromisos per transformar-lo i els obstacles que ho dificulten.
Dependència de fonts no renovables
Tot i els avenços i els compromisos en sostenibilitat, la UE encara depèn molt de l’energia no renovable. Segons dades del 2019:
- El 38,3% de l’energia consumida era petroli.
- El 24,6%, gas natural.
- L’11,2%, carbó.
- Les renovables només representaven l’11% del total.
Aquesta dependència comporta dos grans problemes:
Impacte ambiental
La combustió de combustibles fòssils genera grans emissions de gasos d’efecte hivernacle, contribuint al canvi climàtic. Això contradiu els objectius climàtics i de sostenibilitat que la mateixa Unió Europea promou.
Dependència energètica externa
Molts països membres no tenen recursos propis i han de comprar energia a l’exterior. Fins fa poc, Rússia era el principal proveïdor de gas natural. La guerra d’Ucraïna i les sancions a Rússia han revelat la fragilitat d’aquest sistema i han obligat la UE a diversificar les fonts, comprant gas a:
- Algèria (a través de gasoductes com el Medgaz cap a Espanya).
- Noruega.
- Estats Units (en forma de gas natural liquat).
Aquesta situació no afecta tots els països per igual. Els de l’est i centre d’Europa són més dependents del gas rus, mentre que els del sud (com Espanya i Portugal) tenen més accés a fonts alternatives.
Pacte Verd Europeu i objectius futurs
Per afrontar aquests reptes, la UE ha creat el Pacte Verd Europeu, que té com a objectiu:
- Fer d’Europa el primer continent climàticament neutre abans del 2050.
- Assolir, com a mínim, un 27% de consum d’energia renovable el 2030 (objectiu que s’ha anat ampliant).
Aquest pacte inclou diverses línies d’actuació:
- Reduir emissions de CO₂ i altres gasos contaminants.
- Millorar l’eficiència energètica dels edificis.
- Promoure el transport net (vehicles elèctrics, trens).
- Impulsar la generació local i descentralitzada d’energia renovable.
També es preveuen ajudes i inversions per facilitar la transició a empreses, famílies i territoris que més ho necessitin.
Dificultats i reptes comuns
La transició energètica europea no és homogènia ni senzilla. Cada país parteix de realitats diferents:
a) Diversitat de models energètics
- França aposta fortament per l’energia nuclear (com a font baixa en emissions, però polèmica).
- Alemanya ha decidit abandonar la nuclear i apostar per renovables com l’eòlica i la solar.
- Els països del sud tenen molt potencial solar però menys capacitat d’inversió.
b) Conflictes geopolítics
La guerra a Ucraïna ha demostrat com un conflicte pot afectar tota l’economia energètica europea. La necessitat d’independitzar-se del gas rus ha estat urgent i ha obligat a mesures d’emergència (estalvi energètic, recerca de proveïdors alternatius, reobertura temporal de centrals de carbó).
c) Desigualtats i barreres socials
No tots els territoris ni totes les famílies poden accedir amb facilitat a l’energia neta. La pobresa energètica és un repte important. Per això, la UE treballa per una transició que sigui justa, és a dir, que no deixi ningú enrere.
En resum, la Unió Europea vol liderar la lluita contra el canvi climàtic, però per fer-ho ha d’afrontar una transformació profunda del seu sistema energètic, amb consens polític, inversió pública i suport social.
7. L’energia a Catalunya
Situació actual
A Catalunya, la producció d’energia renovable encara és molt limitada. L’any 2020, només el 19,8% de l’energia produïda era d’origen renovable. La resta provenia de fonts no renovables com els derivats del petroli (gasoil, gasolina) o del gas natural. Això suposa una dependència elevada i una vulnerabilitat energètica.
El sector del transport: gran consumidor
El transport és el sector que consumeix més energia a Catalunya, arribant a representar el 45% del consum final. La majoria dels vehicles funcionen amb combustibles derivats del petroli, cosa que explica aquest alt percentatge. Aquesta situació fa que el canvi cap a la mobilitat elèctrica i sostenible sigui clau per reduir el consum energètic.
Canvi de model energètic
Per fer front a aquests reptes, Catalunya necessita:
- Reduir el consum energètic total, fomentant l’eficiència.
- Substituir les energies fòssils per electricitat renovable.
- Promoure la generació distribuïda, és a dir, que cada edifici o comunitat pugui produir la seva pròpia energia, per exemple amb plaques solars.
Aquest canvi implica també una nova manera de consumir, més responsable i conscient.
Conflictes territorials i el fenomen NIMBY
La implantació de grans infraestructures renovables, com parcs eòlics o centrals solars, ha generat oposició en algunes zones de Catalunya. Aquest fenomen rep el nom de NIMBY (Not In My Back Yard, “No al pati de casa meva”).
Exemples destacats:
- Terra Alta: té una gran concentració de molins eòlics (148 el 2021), que generen el 25% de l’energia eòlica catalana. No obstant això, la comarca representa només el 0,14% de la població del país. Molts veïns consideren que els projectes no els aporten beneficis directes.
- Alt Empordà: el projecte de parc eòlic marí “Tramuntana” ha generat molta controvèrsia. Està previst que produeixi el 90% de la demanda elèctrica de Girona, però molts col·lectius s’oposen al seu impacte paisatgístic i ambiental.
Cap a una transició justa
Perquè la transició energètica sigui acceptada socialment, cal:
- Repartir millor els projectes pel territori.
- Donar veu a la ciutadania i afavorir la participació.
- Garantir beneficis locals i respecte pel medi ambient.
8. Conclusions
La transició energètica és una necessitat global. Per frenar el canvi climàtic i assegurar un futur sostenible, cal reduir la dependència dels combustibles fòssils i apostar decididament per les energies renovables. Tant a escala mundial com europea i catalana, aquest canvi implica esforços tècnics, econòmics i socials.
És imprescindible que aquest procés sigui just, que tingui en compte les necessitats de les persones i dels territoris, i que asseguri l’accés universal a una energia neta, assequible i segura. El futur energètic no és només una qüestió tecnològica, sinó també una qüestió de responsabilitat col·lectiva.
