1. Què és l’energia i per a què la fem servir?
L’energia és la capacitat que tenen alguns materials, com el petroli o l’urani, o fenòmens naturals, com el Sol o el vent, per generar canvis, fer treball o posar coses en moviment. Sense energia, seria impossible fer moltes de les activitats bàsiques que fem cada dia: encendre els llums, escalfar l’aigua de la dutxa, carregar el telèfon mòbil, cuinar o moure els vehicles que utilitzem per desplaçar-nos.
A banda dels usos domèstics i personals, l’energia és indispensable per al funcionament de les indústries, les escoles, els hospitals, els serveis públics i les ciutats. Per exemple, una fàbrica necessita energia per fer funcionar les seves màquines, un hospital per mantenir equips mèdics i climatització, i una ciutat per fer circular els trens, mantenir els semàfors o encendre l’enllumenat públic.
A més de fer possible la vida quotidiana, l’energia és un element clau per al desenvolupament econòmic i social dels països. Un territori amb accés garantit a l’energia pot créixer més ràpidament, generar llocs de treball, produir més béns i serveis i millorar la qualitat de vida de la població. En canvi, els països que tenen dificultats per obtenir energia sovint tenen menys oportunitats de desenvolupament.
Però l’energia també genera problemes quan s’obté de fonts contaminants o limitades, com el petroli o el carbó. Per això avui en dia es parla molt de fer una “transició energètica”: canviar el model actual basat en combustibles fòssils per un sistema més sostenible, net i renovable.
En resum, l’energia ens envolta constantment i és una peça fonamental del nostre dia a dia i del món en què vivim. Aprendre com funciona i com la podem utilitzar millor ens ajuda a ser més responsables i a construir un futur més just i eficient.
2. Tipus de fonts d’energies
L’energia és imprescindible per fer funcionar la nostra societat: encendre els llums, escalfar la casa, fer funcionar els transports o les fàbriques… Però d’on surt aquesta energia? Les fonts d’energia són els recursos naturals o tecnològics que fem servir per obtenir-la.
Aquestes fonts es classifiquen en dues grans categories: renovables i no renovables, segons si es poden regenerar o si tenen una durada limitada.
Fonts d’energia no renovables
Són fonts que no es poden regenerar en un termini curt de temps. Es van formar fa milions d’anys i, un cop es consumeixen, tarden moltíssim a tornar a aparèixer, o no ho fan mai. Han estat les més utilitzades durant els darrers segles, però tenen un gran inconvenient: contaminen molt i les reserves són limitades.
- Petroli
És un líquid fosc extret del subsòl o del fons marí. Es fa servir per fabricar gasolina, gasoil, plàstics i molts altres productes. És molt útil, però emet molt de CO₂ i és responsable d’una gran part de la contaminació global. - Gas natural
És un gas fòssil format per metà. Es troba sovint a prop dels jaciments de petroli. Es fa servir per escalfar, cuinar o produir electricitat. Contamina menys que el petroli o el carbó, però continua sent una energia fòssil. - Carbó
Roca negra formada per restes vegetals que es van transformar amb el pas dels milions d’anys. Va ser clau a la Revolució Industrial. Avui dia encara s’utilitza, tot i que és la font d’energia més contaminant. - Urani (energia nuclear)
És un metall radioactiu que s’utilitza a les centrals nuclears. Allibera molta energia mitjançant la fissió, però genera residus perillosos que duren milers d’anys i té riscos importants en cas d’accident.
Fonts d’energia renovables
Són fonts d’energia que es regeneren contínuament de manera natural. Això vol dir que no s’esgoten i, a més, no contaminen tant com les no renovables. Per això són essencials per construir un futur més sostenible i lluitar contra el canvi climàtic.
Exemples principals:
- Energia solar
Aprofita la llum i la calor del Sol per generar electricitat (amb plaques solars) o escalfar aigua (amb col·lectors solars). És molt abundant i útil per a l’autoconsum, sobretot en països assolellats com Espanya. - Energia eòlica
Fa servir la força del vent per fer girar aerogeneradors. Aquests produeixen electricitat d’una manera neta i renovable. Hi ha parcs eòlics a terra i al mar. - Energia hidràulica
Utilitza l’aigua en moviment, especialment en rius i embassaments. Les centrals hidroelèctriques aprofiten la força de l’aigua per fer girar turbines i generar electricitat. - Energia geotèrmica
S’obté de la calor que hi ha a l’interior de la Terra. A través de perforacions profundes, s’extreu vapor o aigua calenta per escalfar edificis o generar electricitat. És especialment útil en zones volcàniques. - Biomassa
Consisteix a cremar materials orgànics com fusta, restes de collita, pells d’oliva o fems. És renovable si es gestiona bé, i pot substituir els combustibles fòssils en calderes i centrals. - Energia marina
Aprofita el moviment de les ones, marees o corrents marins per generar electricitat. Encara és una tecnologia nova, però amb molt potencial de futur
3. El consum energètic al món
L’ús d’energia al món ha crescut molt des del segle XIX, especialment a partir de la Revolució Industrial. La mecanització de la producció, l’aparició del transport motoritzat i la urbanització progressiva van incrementar la demanda d’energia a tot el planeta. Aquest augment s’ha intensificat encara més al segle XXI, impulsat pel creixement de la població, la globalització i el desenvolupament tecnològic. Avui dia, pràcticament qualsevol activitat humana, des de carregar un telèfon mòbil fins a alimentar una fàbrica, depèn d’una font d’energia.
Situació actual
En l’actualitat, aproximadament el 80% de l’energia mundial prové encara de combustibles fòssils, com el petroli, el carbó i el gas natural. Aquestes fonts, tot i ser eficients i de fàcil emmagatzematge, són contaminants i tenen una disponibilitat limitada. El sector del transport és un dels principals consumidors d’energia, especialment en forma de derivats del petroli com la gasolina i el gasoil. També la indústria (amb processos intensius en energia) i els usos domèstics (calefacció, electrodomèstics, climatització) consumeixen una part important del total.
Les energies renovables, com la solar, l’eòlica o la hidràulica, han crescut molt en les darreres dècades gràcies a la recerca i el desenvolupament de noves tecnologies. Tot i així, encara representen una fracció menor del total global consumit, en part per les dificultats d’integració, el cost de les infraestructures i la intermitència de la producció (no sempre fa sol o vent quan es necessita energia).
Conseqüències ambientals
La dependència mundial dels combustibles fòssils té conseqüències greus per al medi ambient i la salut humana:
- Escalfament global: El diòxid de carboni (CO₂) i altres gasos alliberats en la combustió de carburants fòssils atrapen la calor a l’atmosfera, provocant un augment progressiu de la temperatura del planeta.
- Canvi climàtic: L’escalfament global genera alteracions en els patrons meteorològics, provoca fenòmens extrems (sequera, huracans, inundacions) i afecta els ecosistemes i la biodiversitat.
- Contaminació atmosfèrica: L’emissió de partícules, òxids de nitrogen i sofre perjudica la qualitat de l’aire, sobretot a les ciutats, i té impactes greus sobre la salut pública.
- Problemes de salut: La contaminació pot provocar malalties respiratòries, cardiovasculars i augmentar la mortalitat prematura, especialment en nens i gent gran.
Respostes internacionals
Conscients de la gravetat del problema, molts països han signat acords internacionals per frenar l’escalfament global i promoure una transició energètica sostenible:
- Protocol de Kyoto (2004): Va ser el primer gran acord internacional amb objectius concrets de reducció d’emissions per als països industrialitzats. Malgrat això, alguns països importants com els Estats Units no van ratificar-lo o en van sortir.
- Acord de París (2015): Signat per gairebé tots els països del món, té com a objectiu mantenir l’augment de la temperatura global per sota dels 2 °C respecte als nivells preindustrials, amb esforços per limitar-lo a 1,5 °C. Tot i així, l’acord no és vinculant en termes legals i alguns dels països més contaminants, com la Xina, l’Índia o Rússia, tot i ser signants, han estat reticents a assumir compromisos estrictes o immediats.
Una de les principals crítiques a aquests acords és la manca de compromís real per part d’alguns països amb grans emissions de gasos d’efecte hivernacle. El fet que aquests països no redueixin les seves emissions de manera significativa dificulta l’assoliment dels objectius globals i posa en risc l’eficàcia de les polítiques climàtiques internacionals.
A més d’aquests acords, molts estats han creat lleis i estratègies pròpies per fomentar:
- L’eficiència energètica (fer més amb menys energia).
- L’ús d’energies netes i renovables.
- La recerca i innovació en sistemes d’emmagatzematge (bateries, hidrogen verd).
- L’educació i sensibilització de la ciutadania sobre el consum responsable d’energia.
Aquestes iniciatives són clau per garantir un futur energètic sostenible i fer front a l’emergència climàtica global.
4. L’energia a la Unió Europea
L’energia és una qüestió clau per al present i el futur de la Unió Europea. En aquest apartat es detallen els principals trets del model energètic europeu actual, els compromisos per transformar-lo i els obstacles que ho dificulten.
Dependència de fonts no renovables
Tot i els avenços i els compromisos en sostenibilitat, la UE encara depèn molt de l’energia no renovable. Segons dades del 2019:
- El 38,3% de l’energia consumida era petroli.
- El 24,6%, gas natural.
- L’11,2%, carbó.
- Les renovables només representaven l’11% del total.
Aquesta dependència comporta dos grans problemes:
Impacte ambiental
La combustió de combustibles fòssils genera grans emissions de gasos d’efecte hivernacle, contribuint al canvi climàtic. Això contradiu els objectius climàtics i de sostenibilitat que la mateixa Unió Europea promou.
Dependència energètica externa
Molts països membres no tenen recursos propis i han de comprar energia a l’exterior. Fins fa poc, Rússia era el principal proveïdor de gas natural. La guerra d’Ucraïna i les sancions a Rússia han revelat la fragilitat d’aquest sistema i han obligat la UE a diversificar les fonts, comprant gas a:
- Algèria (a través de gasoductes com el Medgaz cap a Espanya).
- Noruega.
- Estats Units (en forma de gas natural liquat).
Aquesta situació no afecta tots els països per igual. Els de l’est i centre d’Europa són més dependents del gas rus, mentre que els del sud (com Espanya i Portugal) tenen més accés a fonts alternatives.
Pacte Verd Europeu i objectius futurs
Per afrontar aquests reptes, la UE ha creat el Pacte Verd Europeu, que té com a objectiu:
- Fer d’Europa el primer continent climàticament neutre abans del 2050.
- Assolir, com a mínim, un 27% de consum d’energia renovable el 2030 (objectiu que s’ha anat ampliant).
Aquest pacte inclou diverses línies d’actuació:
- Reduir emissions de CO₂ i altres gasos contaminants.
- Millorar l’eficiència energètica dels edificis.
- Promoure el transport net (vehicles elèctrics, trens).
- Impulsar la generació local i descentralitzada d’energia renovable.
També es preveuen ajudes i inversions per facilitar la transició a empreses, famílies i territoris que més ho necessitin.
Dificultats i reptes comuns
La transició energètica europea no és homogènia ni senzilla. Cada país parteix de realitats diferents:
a) Diversitat de models energètics
- França aposta fortament per l’energia nuclear (com a font baixa en emissions, però polèmica).
- Alemanya ha decidit abandonar la nuclear i apostar per renovables com l’eòlica i la solar.
- Els països del sud tenen molt potencial solar però menys capacitat d’inversió.
b) Conflictes geopolítics
La guerra a Ucraïna ha demostrat com un conflicte pot afectar tota l’economia energètica europea. La necessitat d’independitzar-se del gas rus ha estat urgent i ha obligat a mesures d’emergència (estalvi energètic, recerca de proveïdors alternatius, reobertura temporal de centrals de carbó).
c) Desigualtats i barreres socials
No tots els territoris ni totes les famílies poden accedir amb facilitat a l’energia neta. La pobresa energètica és un repte important. Per això, la UE treballa per una transició que sigui justa, és a dir, que no deixi ningú enrere.
En resum, la Unió Europea vol liderar la lluita contra el canvi climàtic, però per fer-ho ha d’afrontar una transformació profunda del seu sistema energètic, amb consens polític, inversió pública i suport social.
5. L’energia a Catalunya
Producció i consum energètic a Catalunya
Catalunya consumeix molta més energia de la que produeix, i una part molt petita d’aquesta energia és d’origen renovable. L’any 2020, més de la meitat de l’energia generada al territori provenia de combustibles fòssils, com el gas natural i els derivats del petroli. En canvi, només un 19,8% provenia de fonts renovables com l’energia hidràulica, la solar i l’eòlica.
Aquesta realitat té conseqüències importants: Catalunya depèn fortament de fonts externes d’energia i això contribueix a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Tot i tenir un gran potencial per a les renovables, com ara moltes hores de sol o zones amb força vent, encara s’hi inverteix poc. El transport continua sent el sector que més energia consumeix, principalment amb vehicles que utilitzen gasolina i gasoil. Per exemple, la major part dels cotxes que circulen pel país funcionen amb motors de combustió, i això explica part de la forta demanda d’energia fòssil.
Catalunya dins del sistema energètic espanyol
El model energètic català està fortament interconnectat amb el conjunt d’Espanya. Catalunya forma part de la xarxa elèctrica estatal i del mercat energètic ibèric, cosa que significa que rep i exporta electricitat segons la producció i la demanda global. També participa en la compra de gas natural, que arriba a través de gasoductes internacionals, especialment des del nord d’Àfrica.
Aquesta integració té avantatges, com la possibilitat de compartir energia en moments de necessitat i mantenir una certa estabilitat del sistema. No obstant això, també té limitacions, ja que Catalunya no pot decidir lliurement sobre totes les infraestructures ni sobre els preus, que es regulen a escala estatal. Això fa que, per exemple, la construcció d’una nova línia elèctrica o una central estigui sotmesa a aprovació estatal, encara que afecti només el territori català.
Cap a un nou model energètic
Davant els reptes ambientals i la necessitat de reduir la dependència de les energies contaminants, la Generalitat impulsa una transició cap a un sistema més net, descentralitzat i sostenible. Aquest nou model es fonamenta en diversos pilars:
En primer lloc, cal augmentar la producció d’energia renovable. Fonts com el sol i el vent han de tenir un pes molt més gran, tant en grans instal·lacions com en petits sistemes d’autoconsum. En segon lloc, es vol fomentar la generació distribuïda: cada edifici, escola, empresa o comunitat podria arribar a produir la seva pròpia energia, per exemple, instal·lant plaques solars a la teulada o participant en projectes compartits. També s’està promovent la mobilitat elèctrica com una alternativa real al vehicle de combustió, tot afavorint la implantació de punts de càrrega i ajudes per a l’adquisició de cotxes elèctrics.
Tot plegat ha de contribuir a reduir les emissions, millorar l’eficiència i apropar la ciutadania a la producció energètica.
Dificultats per fer el canvi energètic
Tot i els objectius clars i els compromisos de transició, el camí cap a un nou model energètic presenta obstacles importants. En l’àmbit econòmic, moltes famílies i petits municipis no poden fer front a la inversió inicial que suposa instal·lar plaques solars, comprar un vehicle elèctric o millorar l’aïllament de les llars. Aquestes dificultats fan que el canvi avanci a diferents velocitats segons el nivell de renda.
A nivell social, hi ha resistència a acollir infraestructures energètiques en alguns territoris. Tot i que la majoria de la població dona suport a les renovables, sovint apareix el fenomen conegut com NIMBY (“Not In My Back Yard”), que es manifesta quan s’oposen a instal·lacions com parcs eòlics o solars propers a zones residencials o rurals per motius paisatgístics o ambientals.
Els reptes tècnics també són notables. El desplegament massiu d’energies renovables requereix una actualització profunda de la xarxa elèctrica, així com solucions eficients per emmagatzemar l’energia que es genera de forma intermitent. A tot això cal sumar-hi una barrera estructural: Catalunya no té plenes competències en matèria energètica. Algunes decisions estratègiques —com l’autorització de grans infraestructures, la planificació estatal de la xarxa o la regulació de preus— es prenen des del govern espanyol. Aquesta limitació política condiciona el marge d’actuació del govern català i pot alentir o dificultar algunes iniciatives.
