Entre 1939 i 1945, el món va viure la guerra més destructiva de tota la història, que va arribar fins a l’horror absolut de l’Holocaust. Hauràs de respondre, amb arguments i amb fonts, com la humanitat va poder caure tan avall, i com d’aquella catàstrofe en van sorgir alhora l’esperança d’un món millor i la divisió bipolar que marcaria la resta del segle XX.
CAPÍTOL 01L’esclat de la guerra
Les tensions que vas veure acumular-se al final de la unitat anterior van acabar esclatant en un nou conflicte mundial, encara més devastador que el primer. En aquest capítol veurem com i per què va començar, i quins bàndols s’hi van enfrontar.
1.1 Les causes i l’esclat
Les causes de la guerra ja les vas estudiar a la unitat 5. D’una banda, l’expansionisme agressiu dels règims feixistes, sobretot de l’Alemanya de Hitler, decidida a dominar Europa. De l’altra, la política de concessions de les democràcies, que en comptes d’aturar les agressions les havia anat consentint, cosa que va envalentir encara més els agressors.
El detonant final va arribar el setembre de 1939, quan Alemanya va envair Polònia. Aquesta vegada, el Regne Unit i França, que ja havien après que cedir no servia de res, li van declarar la guerra. Havia començat la Segona Guerra Mundial. El món tornava a entrar en un malson, només vint anys després d’haver sortit de l’anterior.
1.2 Els bàndols
La guerra va enfrontar dos grans bàndols, com mostra el següent esquema didàctic:
LES POTÈNCIES DE L’EIX
Alemanya: El motor expansionista de Hitler a Europa central.
Itàlia: L’aliat feixista de Mussolini al Mediterrani.
Japó: La potència militarista amb aspiracions imperials a l’Àsia i el Pacífic.
ELS ALIATS
Regne Unit i França: Les potències democràtiques que van iniciar la resistència.
Unió Soviètica (URSS): Incorporada el 1941 després de ser atacada per Hitler.
Estats Units (EUA): Incorporats el 1941 després de l’atac a Pearl Harbor.
Ben aviat, el conflicte es va estendre molt més enllà d’Europa i es va lliurar arreu del món, a l’Àsia, a l’Àfrica i als oceans. Per això parlem d’una guerra veritablement mundial, en què hi va haver molts fronts oberts alhora en continents diferents.
Just abans d’envair Polònia, l’Alemanya nazi i l’URSS de Stalin, que eren enemics ideològics, van signar un pacte secret (Pacte Ribbentrop-Molotov) per no atacar-se i repartir-se territoris. Aquell acord entre dos règims oposats va sorprendre tothom, però no duraria gaire, perquè al cap de dos anys Alemanya va acabar atacant la mateixa Unió Soviètica.
CAPÍTOL 02El desenvolupament de la guerra
La guerra va durar sis anys i va passar per fases molt diferents. Durant els primers anys, l’Eix va semblar imparable; després, la balança es va girar, i finalment els Aliats es van imposar.
1939-1941: L’avanç de l’Eix
Alemanya aplica la «guerra llampec» (blitzkrieg) conquerint bona part d’Europa. El Regne Unit resisteix en solitari. El 1941, Alemanya comet l’error d’envair l’URSS, i el Japó ataca Pearl Harbor, forçant l’entrada dels EUA.
1942-1943: El gir de la guerra
La Unió Soviètica frena els alemanys a la batalla de Stalingrad, els EUA aturen el Japó al Pacífic i els Aliats avancen al nord d’Àfrica. L’enorme capacitat industrial dels Aliats comença a inclinar la balança.
1944-1945: La victòria aliada
El desembarcament de Normandia (1944) obre un segon front a l’oest. Alemanya queda atrapada entre dos focs (soviètics a l’est i aliats a l’oest) fins a la seva rendició. Poc després, la bomba atòmica força la rendició del Japó.
2.1 L’avanç de l’Eix (1939-1941)
Els primers anys van ser de domini de l’Eix. Alemanya va aplicar la «guerra llampec» (blitzkrieg), una tàctica d’atacs ràpids i demolidors que li va permetre conquerir bona part d’Europa en poc temps, inclosa França. El Regne Unit, en canvi, va resistir en solitari els atacs aeris alemanys en la coneguda batalla d’Anglaterra.
L’any 1941 van passar dues coses decisives que van canviar la dimensió del conflicte. Alemanya va cometre l’error d’envair la Unió Soviètica, obrint un immens front a l’est que li acabaria costant molt car. I el Japó va atacar per sorpresa els Estats Units (Pearl Harbor), cosa que va fer entrar la gran potència nord-americana a la guerra. El conflicte esdevenia, així, plenament mundial.
2.2 El gir de la guerra (1942-1943)
Els anys 1942 i 1943 van marcar el gran gir del conflicte. Al front de l’est, la Unió Soviètica va aconseguir aturar i després fer retrocedir l’exèrcit alemany, en una lluita duríssima i decisiva (Stalingrad). Al Pacífic, els Estats Units van frenar l’avanç del Japó. I al nord d’Àfrica, els Aliats també van guanyar terreny. La iniciativa començava a canviar de mans.
A partir d’aquest moment, l’enorme capacitat industrial i humana dels Aliats, sobretot dels Estats Units i la Unió Soviètica, es va imposar progressivament a un Eix que ja no podia seguir el ritme. La guerra havia canviat de rumb.
2.3 La victòria aliada (1944-1945)
El 1944, els Aliats van desembarcar a Normandia, al nord de França, en la major operació militar de la història. Amb aquell desembarcament obrien un nou front a l’oest i començaven l’alliberament d’Europa. A partir d’aleshores, Alemanya va quedar atrapada entre dos focs, els soviètics que avançaven des de l’est i els Aliats des de l’oest.
Escanyada per tots dos costats, l’Alemanya nazi es va anar ensorrant fins a la seva derrota final el 1945. Els dies del Tercer Reich estaven comptats, i amb ells s’acostava el final de la guerra a Europa.
CAPÍTOL 03Una guerra total i mundial
La Segona Guerra Mundial va portar la idea de «guerra total» encara més enllà que la primera, i ho va fer a una escala planetària desconeguda fins aleshores. Vegem què la va fer tan extensa i tan destructiva, especialment per a la població civil.
3.1 Una guerra d’abast planetari
A diferència de conflictes anteriors, aquesta guerra es va lliurar de manera simultània a tot el món. Hi va haver fronts a Europa, als deserts de l’Àfrica, per la immensitat del Pacífic i de l’Àsia, i a tots els oceans. Desenes de països de tots els continents s’hi van veure implicats, de manera directa o a través de les seves colònies. Va ser, més que cap altra abans, una autèntica guerra mundial.
3.2 La guerra total i la tecnologia
Com a guerra total, va mobilitzar per complet les societats i les economies dels països en conflicte. A més, va comportar un enorme salt tecnològic en l’armament, amb carros de combat, avions i vaixells més potents, submarins i armes noves com els coets o el radar. La capacitat de destrucció va tornar a créixer de manera esfereïdora.
El més greu és que aquesta tecnologia es va dirigir de manera massiva contra la població civil. Els bombardejos sistemàtics de ciutats senceres, destinats a enfonsar la moral de l’enemic, van causar centenars de milers de víctimes entre gent que no combatia. La frontera entre soldats i civils es va esborrar com mai.
3.3 El patiment dels civils
La població civil va ser una de les grans víctimes de la guerra. Va patir els bombardejos, les ocupacions militars, els treballs forçats, els desplaçaments massius, la gana i les represàlies. Poblacions senceres van veure les seves vides destruïdes, molt més enllà del que passava als camps de batalla.
Enmig d’aquell horror, però, també hi va haver espais per a la dignitat i la valentia. Als països ocupats van sorgir moviments de resistència, formats per gent corrent que, arriscant la vida, lluitava d’amagat contra els ocupants. Ens recorden que, fins i tot en els moments més foscos, sempre hi ha qui es nega a acotar el cap.
CAPÍTOL 04L’Holocaust i els crims del nazisme
,_Poland.jpg)
Arribem al capítol més dur de tot el curs. El règim nazi no es va limitar a fer la guerra, sinó que va cometre el crim més gran de tota la història de la humanitat. Cal estudiar-lo amb la màxima serietat i respecte, perquè entendre com va ser possible és un deure de memòria.
4.1 La ideologia del terror
Des dels seus inici, la ideologia nazi es basava en un racisme extrem i en la falsa idea que existia una «raça» superior. Un cop al poder, i sobretot durant la guerra, van dur aquesta ideologia a la pràctica amb una persecució sistemàtica. Van crear camps de concentració on empresonaven, en unes condicions inhumanes, el poble jueu, els opositors polítics i molts altres col·lectius considerats «enemics».
A mesura que avançava la guerra, aquella persecució es va anar radicalitzant fins a convertir-se en una cosa encara més monstruosa: un pla d’extermini sistemàtic.
4.2 L’Holocaust i l’extermini
L’Holocaust va ser l’assassinat sistemàtic i planificat pel règim nazi. Podem definir les seves característiques en aquests punts definitoris:
Extermini dels jueus
Va comportar l’assassinat de prop de sis milions de jueus (homes, dones i infants), representant dos terços de la població jueva d’Europa.
Altres col·lectius perseguits
El extermini es va dirigir també contra el poble gitano, persones amb discapacitat, presoners de guerra soviètics, testimonis de Jehovà i opositors polítics.
La industrialització de la mort
Els nazis van dissenyar i construir camps d’extermini (com Auschwitz-Birkenau o Treblinka) amb cambres de gas i crematoris per matar de forma massiva i científica.
Mostra fins a quin extrem poden portar l’odi, la deshumanització de l’altre i un estat totalitari sense cap límit ni contrapès. Per això no es pot oblidar mai.
4.3 El deure de memòria
Si estudiem aquest horror no és per regodejar-nos-hi, sinó per un deure de memòria. Recordar les víctimes i entendre com va ser possible és la manera d’honrar-les i, sobretot, de vigilar perquè una cosa així no torni a passar mai més. La història ens dona aquí una de les seves lliçons més importants.
L’Holocaust ens recorda on poden acabar el racisme, l’odi i la indiferència quan ningú no els atura a temps. Mantenir-ne viva la memòria i defensar sempre la dignitat de tota persona és la millor manera de dir «mai més».
CAPÍTOL 05El final de la guerra
Després de sis anys de destrucció, la guerra es va acabar el 1945, primer a Europa i poc després al Pacífic. El seu final, però, va estar marcat per fets que commocionarien la humanitat.
5.1 La caiguda d’Alemanya (1945)
El 1945, els Aliats van tancar el setge sobre Alemanya des dels dos costats. Els soviètics van arribar fins a Berlín des de l’est, mentre els Aliats occidentals avançaven des de l’oest. Davant la derrota total i imminent, Hitler es va llevar la vida, i Alemanya es va rendir el maig de 1945. La guerra a Europa havia acabat.
A mesura que avançaven, els Aliats van anar alliberant els camps de concentració i d’extermini. Va ser aleshores quan tota la magnitud de l’Holocaust es va revelar al món sencer, amb unes imatges que van deixar la humanitat sense paraules i que ja no es podrien oblidar mai.
5.2 La bomba atòmica i el final al Pacífic
Tot i la derrota d’Alemanya, la guerra continuava al Pacífic, on el Japó es negava a rendir-se. Per forçar un final ràpid, els Estats Units van llançar dues bombes atòmiques sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki, l’agost de 1945. La destrucció va ser terrible i va causar desenes de milers de morts a l’instant. Poc després, el Japó es va rendir, i la Segona Guerra Mundial arribava per fi a la seva fi.
L’ús de la bomba atòmica és, encara avui, objecte de debat. Uns argumenten que va precipitar el final de la guerra i va evitar una invasió encara més sagnant; altres consideren que va ser un acte injustificable, perquè va matar de cop una enorme quantitat de civils. Sigui com sigui, va inaugurar una era nova, en què per primera vegada la humanitat tenia el poder de destruir-se a si mateixa.
CAPÍTOL 06Les conseqüències i un món nou
La Segona Guerra Mundial va deixar un món completament transformat. Farem el balanç i veurem com d’aquella catàstrofe en van sorgir, alhora, l’esperança d’un món millor i les llavors de la Guerra Freda.
6.1 El balanç d’una catàstrofe
El balanç humà va ser esgarrifós. La guerra va causar desenes de milers de morts (més de 50 milions), majoritàriament civils, cosa que la converteix en el conflicte més mortífer de tota la història. Va deixar una devastació material immensa, especialment a Europa i a l’Àsia, i un profund trasbals moral a causa de l’Holocaust i l’inici de l’era nuclear.
6.2 Un nou ordre mundial
La guerra va redibuixar completament les relacions internacionals d’acord amb el següent esquema de poder:
Aquestes dues superpotències tenien sistemes completament oposats que es van estructurar en dos blocs de confrontació permanent:
| Àmbit | Bloc Occidental | Bloc de l’Est |
|---|---|---|
| Líder principal | Estats Units d’Amèrica (EUA) | Unió Soviètica (URSS) |
| Sistema polític | Democràcia liberal i pluralisme partidista | Règim comunista de partit únic (PCUS) |
| Sistema econòmic | Capitalisme de lliure mercat i propietat privada | Economia planificada i estatalitzada |
| Aliança militar | OTAN (fundada el 1949) | Pacte de Varsòvia (fundat el 1955) |
6.3 La construcció de la pau
Malgrat tot, la humanitat va intentar construir un món millor. Es va crear l’Organització de les Nacions Unides (l’ONU) per preservar la pau, una successora molt més sòlida que la fracassada Societat de Nacions. Als judicis de Nuremberg, els dirigents nazis van ser jutjats pels seus crims. I el 1948 es va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans, que reconeixia els drets de tota persona com a resposta directa als horrors viscut.
Espanya, sota la dictadura de Franco sorgida de la Guerra Civil, s’havia mostrat propera a l’Eix, però es va mantenir oficialment fora de la guerra. En acabar el conflicte, va quedar aïllada i rebutjada durant un temps per la comunitat internacional. Tanmateix, quan va començar la Guerra Freda, les potències occidentals la van anar acceptant a poc a poc com un aliat anticomunista.