1. Què és la Unió Europea?
La Unió Europea (UE) és una associació de 27 països europeus que han decidit unir-se per cooperar i prendre algunes decisions de manera conjunta. No és un país, però tampoc és una simple aliança entre estats: és una cosa intermèdia i única al món. Els seus membres continuen sent països independents, amb el seu propi govern, la seva bandera i les seves lleis, però han acordat compartir una part del seu poder per actuar units en els temes importants.
La característica més important, i la que costa més d’entendre, és la cessió de sobirania. La sobirania és el poder que té un estat per governar-se i decidir sobre si mateix. Quan un país entra a la UE, accepta cedir una part d’aquest poder a unes institucions comunes, és a dir, compartides amb la resta de membres. Això vol dir que algunes decisions ja no es prenen només a la capital de cada país, sinó a les institucions europees, i després s’apliquen a tots els membres alhora. A canvi de renunciar a decidir-ho tot pel seu compte, cada país guanya influència dins d’un bloc molt més gran i poderós.
A partir d’aquesta idea, la UE funciona com un gran espai comú. Els seus trets principals són:
- Un mercat comú: els 27 països formen un únic gran mercat on les mercaderies, els serveis i els diners poden circular lliurement, sense duanes ni impostos entre ells, com si fossin un sol territori econòmic.
- La lliure circulació de persones: els ciutadans de la UE poden viatjar, viure, estudiar i treballar a qualsevol dels països membres gairebé com si fossin al seu propi país.
- Una moneda comuna, l’euro: la majoria dels països de la UE (uns vint dels vint-i-set) han substituït la seva antiga moneda per l’euro. Aquest grup de països s’anomena la zona euro. Alguns membres, però, encara mantenen la seva pròpia moneda.
2. Els símbols de la UE
Com qualsevol comunitat, la Unió Europea té símbols que la representen i que ajuden els ciutadans a sentir que formen part d’un projecte comú.
- La bandera europea és blava amb dotze estrelles grogues disposades en cercle. Molta gent creu que cada estrella representa un país, però no és així: el dotze és un nombre que tradicionalment simbolitza la perfecció i la totalitat, i el cercle representa la unió. Per això el nombre d’estrelles no canvia encara que canviï el nombre de membres.
- L’himne europeu és l’Himne de l’Alegria, un fragment de la Novena Simfonia del compositor Ludwig van Beethoven. S’interpreta sense lletra, perquè es vol que sigui la música, i no unes paraules en un idioma concret, la que expressi els ideals compartits de llibertat i unió entre pobles diferents.
- L’euro és la moneda comuna i, alhora, un dels símbols més visibles de la Unió, perquè milions de persones de països diferents fan servir cada dia els mateixos bitllets i monedes.
3. Què comparteixen els països de la UE?
Els 27 estats membres són molt diferents entre ells, però comparteixen una sèrie de característiques que expliquen per què van decidir unir-se i per què poden conviure dins d’un mateix projecte.
- Comparteixen una història i una cultura comunes, amb arrels que es remunten a l’antiguitat. La majoria són societats de tradició cristiana, però avui són societats laiques, és a dir, on la religió i l’estat estan separats i la llei no s’imposa segons una creença concreta.
- Tots tenen governs democràtics: els ciutadans trien els seus governants mitjançant eleccions lliures. De fet, ser una democràcia és una condició imprescindible per poder entrar a la UE.
- En l’àmbit econòmic, comparteixen economies capitalistes combinades amb un estat del benestar. Això significa que l’economia es basa en la propietat privada i en el mercat, però l’estat ofereix serveis públics com la sanitat, l’educació o les pensions per protegir els ciutadans i reduir les desigualtats.
- Finalment, els uneix una gran diversitat cultural i lingüística. A la UE es parlen desenes de llengües oficials i hi conviuen moltes cultures diferents. Lluny de considerar-ho un problema, la Unió ha convertit aquesta diversitat en un dels seus valors centrals, resumit en el seu lema: «Units en la diversitat».
4. Les grans regions europees
Per estudiar Europa més fàcilment, sovint es divideix el continent en quatre grans regions. No es diferencien només per la seva situació geogràfica, sinó també per característiques socials, polítiques o econòmiques que tendeixen a compartir els països de cada zona:
- Europa central o occidental (com França o Alemanya): és el cor econòmic de la UE i la regió més rica i industrialitzada. Aquí hi ha les dues grans potències que funcionen com a motor de la Unió, Alemanya i França, i també les ciutats on es troben les principals institucions europees. A més, va ser en aquesta zona on va néixer el projecte europeu.
- Europa del nord o països nòrdics (com Suècia o Finlàndia): destaquen per tenir un estat del benestar molt desenvolupat. Els ciutadans paguen impostos alts, però a canvi reben molts serveis públics de gran qualitat (sanitat, educació, ajudes socials). Són de les societats amb menys desigualtats i amb millor nivell de vida del món.
- Europa de l’est o oriental (com Polònia o Romania): la seva característica més definitòria és històrica i política. Fins a finals del segle XX van viure sota règims comunistes dins de l’òrbita de la Unió Soviètica, amb economies controlades per l’estat i sense democràcia. Quan aquests règims van caure, van adoptar el capitalisme i la democràcia, i es van incorporar a la UE més recentment (la majoria a partir del 2004). Avui encara solen tenir rendes més baixes que l’oest, però les seves economies creixen amb rapidesa.
- Europa del sud o del Mediterrani (com Espanya, Itàlia o Grècia): comparteixen el clima mediterrani i unes economies on el turisme i l’agricultura tenen molt de pes. Diversos d’aquests països (com Espanya, Portugal i Grècia) van ser dictadures fins als anys setanta i van arribar a la democràcia més tard que l’Europa occidental. A més, van ser dels més afectats per la greu crisi econòmica del 2008.
5. Per què es va crear i quins són els seus objectius?
Per entendre la Unió Europea cal mirar enrere, cap a la primera meitat del segle XX. En poques dècades, Europa va patir dues guerres mundials terribles. La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va deixar el continent destruït: ciutats arrasades, milions de morts i economies completament enfonsades.
Després d’aquest desastre, alguns líders europeus van arribar a una conclusió clau: si els països d’Europa estaven tan units econòmicament que depenguessin els uns dels altres, els seria molt més difícil tornar-se a fer la guerra. Aquesta és la idea original que va donar lloc a la Unió Europea: unir els països per garantir la pau. No va néixer, doncs, com un projecte qualsevol, sinó com una resposta directa a la guerra.
A més, aquest procés va començar en un context molt concret: la Guerra Freda. El món havia quedat dividit en dos grans blocs enfrontats, el dels Estats Units (capitalista) i el de la Unió Soviètica (comunista). Una Europa unida i forta podia defensar millor els seus propis interessos enmig d’aquesta rivalitat entre superpotències.
Amb el temps, els objectius de la UE s’han anat ampliant. Avui els principals són:
- Garantir la pau i la seguretat entre els països europeus.
- Permetre la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i diners.
- Promoure el benestar econòmic i social dels ciutadans.
- Defensar els drets humans i la democràcia.
- Protegir el medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic.
6. Les institucions europees
Com que la UE pren decisions que afecten 27 països alhora, necessita unes institucions pròpies que les acordin i les apliquin. Aquestes institucions són, precisament, el lloc on els estats han cedit part de la seva sobirania. Les tres principals són:
- El Parlament Europeu representa directament els ciutadans. Els seus membres, els eurodiputats, són escollits pels habitants de tots els països de la UE en unes eleccions que se celebren cada cinc anys. El Parlament debat i aprova les lleis europees, i té la seva seu principal a Estrasburg (França).
- El Consell de la Unió Europea representa els governs dels estats membres. Hi participen els ministres de cada país, que defensen els interessos del seu govern i, juntament amb el Parlament, aproven les lleis. Té la seu a Brussel·les (Bèlgica).
- La Comissió Europea és com el «govern» de la Unió: proposa les noves lleis, vigila que es compleixin i s’encarrega del funcionament del dia a dia. Defensa els interessos del conjunt de la UE, i no els d’un país concret. També té la seu a Brussel·les.
A més d’aquestes tres, la UE té altres institucions importants, com el Banc Central Europeu (a Frankfurt, Alemanya), que gestiona l’euro, o el Tribunal de Justícia (a Luxemburg), que s’assegura que es compleixin les lleis europees a tots els països.