La guerra més destructiva de la història. 60 milions de morts, l’Holocaust, dues bombes atòmiques al Japó. La pau que la va seguir va ser una nova guerra freda entre dos blocs que va durar 45 anys i va portar el món a la vora del col·lapse nuclear. La descolonització, la cursa espacial i la fi de l’URSS dibuixen el món que ens ha tocat viure.
L’esclat de la Segona Guerra Mundial
Hitler havia anat preparant la guerra durant anys. Havia rearmat Alemanya, havia ocupat Renània (1936), Àustria (Anschluss, 1938) i la Txecoslovàquia (Munic, 1938). Cada agressió era acceptada per França i Anglaterra amb una política d’apaivagament que Hitler interpretava com a feblesa.
L’1 de setembre de 1939, l’Alemanya nazi envaeix Polònia. França i el Regne Unit declaren la guerra dos dies després. Comença la Segona Guerra Mundial. Hitler havia signat un pacte secret amb Stalin (Pacte Molotov-Ribbentrop) per repartir-se Polònia. Inicialment, l’URSS i Alemanya són aliats.
La Blitzkrieg (guerra llampec) alemanya domina el continent en mesos. Polònia cau (setembre 1939), Dinamarca i Noruega (abril 1940), Bèlgica i Holanda (maig), França (juny 1940). El govern francès col·laboracionista de Vichy s’instaura. Només Anglaterra resisteix.
El desenvolupament del conflicte
La guerra té quatre fronts principals.
El front occidental. La Batalla d’Anglaterra (1940) es lluita a l’aire. La Royal Air Force repel·leix els bombardejos alemanys. Hitler abandona el desembarcament a Anglaterra.
El front oriental. El juny de 1941, Hitler trenca el pacte amb Stalin i envaeix l’URSS (Operació Barbarroja). Els alemanys avancen ràpidament fins a Moscou, però la resistència soviètica i l’hivern els aturen. La batalla de Stalingrad (1942-1943), 1 milió de baixes, és el moment del gir de la guerra.
El front pacífic. El Japó imperial ataca Pearl Harbor (7 de desembre de 1941), portant els EUA a la guerra. Es lluita a través de les illes del Pacífic.
El front africà i italià. Els aliats avancen pel nord d’Àfrica, desembarquen a Sicília (1943) i pugen per Itàlia. Mussolini cau el 1943.
El desembarcament de Normandia (Dia D, 6 de juny de 1944) obre el segon front a Europa. Els aliats avancen per França, Bèlgica, Holanda, Alemanya. Mentrestant els soviètics avancen per l’Est. Berlín cau el maig de 1945. Hitler es suïcida al búnker.
L’Holocaust
L’Holocaust (o Shoah) és el genocidi sistemàtic perpetrat pels nazis durant la guerra. Cal entendre’l com a esdeveniment central del segle XX, no com a episodi col·lateral.
Té diverses fases.
- Les persecucions inicials (1933-1938), els jueus alemanys perden la ciutadania (lleis de Nuremberg, 1935), pateixen boicots i pogroms (Nit dels Vidres Trencats, 1938).
- Els guetos (1939-1941), els jueus dels territoris ocupats són tancats en barris fortificats. El gueto de Varsòvia tindrà 400.000 persones.
- Els Einsatzgruppen (1941-1942), comandos especials que seguien l’exèrcit alemany cap a l’est i executaven jueus en massa, especialment a Ucraïna i Bielorússia.
- La Solució Final (1942-1945), decidida a la Conferència de Wannsee (gener de 1942). Es construeixen camps d’extermini equipats amb cambres de gas, Auschwitz-Birkenau, Treblinka, Sobibor, Belzec, Chelmno, Majdanek.
L’Holocaust mata 6 milions de jueus. També són exterminats 500.000 gitanos, 3 milions de presoners de guerra soviètics, milers d’homosexuals, discapacitats, testimonis de Jehovà, opositors polítics. La indústria de la mort assoleix un ritme de 12.000 morts diaris a Auschwitz.
Quan els aliats alliberen els camps el 1945, descobreixen una de les pàgines més fosques de la història humana. Sorgeix el concepte de crims contra la humanitat als judicis de Nuremberg.
Hiroshima i el final
Mentre Europa s’allibera, la guerra continua al Pacífic. Els EUA avancen illa per illa amb costos altíssims. Per evitar una invasió de Japó (que costaria centenars de milers de morts addicionals), el president Truman decideix utilitzar una arma nova.
El 6 d’agost de 1945, una bomba atòmica destrueix Hiroshima. 80.000 morts a l’instant, 60.000 més en els mesos següents per radiació. El 9 d’agost, una segona bomba destrueix Nagasaki. El 15 d’agost, el Japó es rendeix.
La bomba atòmica canvia la història. Per primera vegada, l’humanitat té un poder per autodestruir-se. El segle XX entra en una nova era, l’era atòmica.
Conseqüències i la nova ONU
El balanç de la guerra és esfereïdor.
- 60 milions de morts (40 milions d’europeus, 20 milions d’asiàtics).
- Per primera vegada, més civils que militars.
- Europa devastada econòmicament i moralment.
- Trasllats massius de població (alemanys expulsats de l’Est, refugiats per tot Europa).
El 1945 es creen les Nacions Unides (ONU) per substituir la fallida Societat de Nacions. Tenen seu a Nova York. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, redactada amb gran influència d’Eleanor Roosevelt, fixa per primera vegada un mínim moral comú a tota la humanitat.
Es porten a terme els judicis de Nuremberg (1945-1946) on són jutjats els principals dirigents nazis. Es crea el concepte modern de crim contra la humanitat.
El nou ordre bipolar
Acabada la Guerra Mundial, els antics aliats es divideixen. Apareixen dos blocs antagònics, els Estats Units (capitalista, democràcia liberal) i la URSS (comunista, dictadura soviètica). És la Guerra Freda.
Es tracta d’una guerra «freda» perquè els dos blocs mai s’enfronten directament (per por de l’aniquilació nuclear), però es competeixen en tots els altres terrenys.
El primer episodi és la Cortina de Ferro, frase popularitzada per Churchill (1946). Europa queda dividida.
- Bloc occidental, capitalista, integrat per EUA, Canadà, Europa occidental, Japó. Es crea l’OTAN (1949).
- Bloc oriental, comunista, integrat per URSS, Polònia, Hongria, Txecoslovàquia, Romania, Bulgària, Albània, Iugoslàvia. Es crea el Pacte de Varsòvia (1955).
Els EUA llancen el Pla Marshall (1947), una ajuda massiva per a la reconstrucció europea, lligada al rebuig del comunisme. Funciona, Europa occidental es recupera ràpidament.
Crisis de la Guerra Freda
La Guerra Freda té diverses crisis que portaran el món a la vora de la guerra nuclear.
El bloqueig de Berlín (1948-1949). Stalin tanca els accessos terrestres a Berlín Oest. Els aliats responen amb un pont aeri durant 11 mesos. Berlín queda dividida en dues. El mur de Berlín (1961-1989) serà el símbol més icònic de la divisió.
La guerra de Corea (1950-1953). El nord comunista envaeix el sud. Intervenció dels EUA i de la Xina. Acaba amb una divisió permanent.
La crisi dels míssils de Cuba (1962). L’URSS instal·la míssils nuclears a Cuba. El president Kennedy força la seva retirada amb un ultimàtum. Tretze dies en què el món està a la vora de la guerra nuclear.
La guerra del Vietnam (1955-1975). Els EUA intervenen al sud per impedir l’avanç comunista. Una guerra atroz que acaba amb la derrota americana i amb un trauma social gran als EUA.
La Primavera de Praga (1968). Reformes democratitzadores a Txecoslovàquia. L’URSS envia tancs i les reprimeix. Mostra els límits de la llibertat al bloc soviètic.
La descolonització
Després de la Segona Guerra Mundial, les colònies europees aconsegueixen progressivament la independència. És la descolonització.
Hi ha tres fases.
L’Àsia (1945-1955). L’Índia aconsegueix la independència del Regne Unit el 1947, gràcies a la lluita no violenta de Mahatma Gandhi. Es divideix en Índia (hindú) i Pakistan (musulmà). Indonèsia, Filipines, Vietnam, també s’independitzen.
L’Àfrica (1955-1975). Comença amb Egipte i el canal de Suez (Nasser, 1956). El 1960 s’independitzen 17 estats africans (l’any d’Àfrica). Algèria aconsegueix la independència de França després d’una guerra cruenta (1954-1962). El cas portuguès d’Angola i Moçambic dura fins al 1975.
El moviment dels països no alineats, fundat a la conferència de Bandung (1955) per Nehru, Sukarno, Nasser i Tito, intenta crear una tercera via entre EUA i URSS.
La descolonització és un procés alliberador, però sovint deixa estats fràgils, fronteres artificials, conflictes ètnics i dependència econòmica continuada. Apareix el concepte de Tercer Món.
El final de la Guerra Freda
Als anys 80, l’URSS entra en crisi profunda. L’economia planificada no aconsegueix competir amb l’occidental. La invasió d’Afganistan (1979) drena recursos. El líder Mikhail Gorbachev (1985) intenta reformar el sistema amb la perestroika (reestructuració econòmica) i la glasnost (transparència).
Però el sistema s’esfondra ràpidament.
- El 9 de novembre de 1989 cau el mur de Berlín. Imatges icòniques de joves picant la pedra amb les seves mans.
- El 1990 es reunifica Alemanya.
- El 1991 es dissol l’URSS. Es creen 15 noves repúbliques. Rússia, Ucraïna, Bielorússia, Bàltics, etc.
- Iugoslàvia entra en guerres civils ètniques (1991-2001) que provocaran genocidis a Bòsnia i Kosovo.
El president nord-americà George H. W. Bush proclama el nou ordre mundial. Els EUA queden com a única superpotència. L’historiador Francis Fukuyama parla del «fi de la història». Els fets posteriors mostraran que era una visió optimista que no anticipava el terrorisme global, l’auge de la Xina o el ressorgiment del nacionalisme.