Professor de socials
3r ESO · Geografia · Nivell Bàsic
3r ESO · Geografia · NIVELL BàSIC

La població

Dossier amb les 3 fitxes de nivell Bàsic d'aquesta unitat.

Sumari

  1. 01 A · Llegir el món demogràficament — Bàsic Bàsic
  2. 02 B · Estructures i envelliment — Bàsic Bàsic
  3. 03 C · Catalunya i el repte demogràfic — Bàsic Bàsic
Exercici 01 / 03

A · Llegir el món demogràficament — Bàsic

Bàsic

Aquesta fitxa combina càlcul de densitats, lectura d’indicadors i comprensió del creixement mundial. Fes-la amb la unitat al davant i pots consultar Idescat i el Banc Mundial.

Activitat 1. Calcula i compara densitats

Aquí tens dades reals 2023:

País Habitants Superfície (km²) Densitat (hab./km²)
Bangla Desh 171.000.000 148.460
Catalunya 7.900.000 32.108
Estats Units 336.000.000 9.834.000
Mongòlia 3.400.000 1.564.000

Calcula la densitat de cada país, classifica-les (alta >100, mitjana 50-100, baixa 10-50, molt baixa <10) i respon: per què Mongòlia és tan poc poblada? Per què Bangla Desh tan densa?

Activitat 2. Llegir indicadors demogràfics

Aquí tens dades reals (2023):

País Habitants Naixements Defuncions
Catalunya 7.900.000 54.000 71.000
França 67.970.000 678.000 637.000
Níger 27.200.000 1.187.000 200.000

Calcula per a cada país:

  1. La taxa bruta de natalitat (TBN) i de mortalitat (TBM).
  2. El creixement natural absolut (naixements − defuncions).
  3. Quin país creix més per si sol? Quin perd habitants? Per què Níger té un comportament tan diferent?

Activitat 3. Per què creix la població al món

Mira aquesta evolució:

Any Habitants (mundial)
1700 600 milions
1900 1.600 milions
1950 2.500 milions
2000 6.100 milions
2025 ~8.100 milions
  1. Quants segles van caldre per passar de 600 a 1.600 milions? I de 1.600 a 8.100?
  2. Què va passar al món per accelerar el creixement després del 1750? Anomena dues causes.
  3. Per què Itàlia avui té creixement vegetatiu negatiu, mentre Níger creix al 2,5% anual?

Què s’avalua

  • Apliques la fórmula de densitat i classifiques els valors.
  • Calcules TBN, TBM i creixement natural a partir de dades reals.
  • Connectes la transició demogràfica amb causes històriques (Revolució Industrial, medicina).
  • Distingeixes països en diferents fases del creixement.
Exercici 02 / 03

B · Estructures i envelliment — Bàsic

Bàsic

Aquesta fitxa et fa interpretar piràmides i analitzar la situació demogràfica europea amb dades concretes.

Activitat 1. Llegir la piràmide de Catalunya

Imagina la piràmide de Catalunya 2024 (la que has vist a la unitat):

  • La base (0-14 anys) és més estreta que el tronc.
  • El tronc més ample és el dels 50-59 anys (la generació del baby boom dels 70).
  • El cim és ample: hi ha molta gent de més de 65 anys, sobretot dones.
  1. Quin tipus de piràmide és?
  2. Per què el grup de 50-59 anys és el més ample? (Pista: pensa quan van néixer.)
  3. Per què al cim hi ha més dones que homes?
  4. Què passarà d’aquí a 30 anys, quan aquesta generació s’hagi jubilat?

Activitat 2. Cinc estats europeus

Compara aquests cinc estats europeus (2023):

País Fecunditat Edat 1r fill % +65 anys Esperança de vida
França 1,79 28,9 21,3% 82,9
Hongria 1,52 28,5 20,8% 76,1
Itàlia 1,24 32,2 23,8% 83,6
Suècia 1,52 30,1 20,3% 83,4
Espanya 1,16 32,6 20,1% 83,3
  1. Quin país té la fecunditat més alta? Quin la més baixa?
  2. Hi ha relació entre edat al primer fill i fecunditat? Justifica.
  3. Tots estan per sota de 2,1. Què passa amb la població si la situació no canvia?

Activitat 3. Polítiques natalistes

Diferents països han provat polítiques diferents:

  • França: 4% del PIB en ajudes a la família, escoles bressol gratuïtes, permisos parentals llargs.
  • Hongria: préstecs hipotecaris a parelles joves, exempció d’impostos a mares de 4+ fills.
  • Suècia: 480 dies de permís parental compartits.
  • Itàlia / Espanya: ajudes molt menors, escoles bressol cares.
  1. Quina d’aquestes polítiques sembla més efectiva mirant les xifres?
  2. Hongria gasta molt però la fecunditat continua a 1,52. Què pot fallar?
  3. Quan tu et jubilis (cap al 2070), quants treballadors hi haurà per cada jubilat? Què pot passar amb les pensions si no canvia res?

Què s’avalua

  • Llegeixes una piràmide i n’interpretes el tipus + esdeveniments visibles.
  • Compares països europeus amb diversos indicadors.
  • Avalues l’efectivitat de polítiques natalistes amb dades.
  • Connectes l’envelliment amb el seu impacte personal futur.
Exercici 03 / 03

C · Catalunya i el repte demogràfic — Bàsic

Bàsic

Aquesta fitxa connecta l’evolució demogràfica de Catalunya amb la seva història i analitza el repte del despoblament.

Activitat 1. Evolució en un segle i mig

Aquesta és l’evolució de la població de Catalunya:

Any Habitants (M) Context
1900 2,0 Catalunya industrial
1940 2,9 Postguerra civil
1975 5,5 Final del franquisme
2000 6,3 Inici de la immigració massiva
2024 ~8,0 Present
  1. Quina ha estat la dècada de creixement més fort en xifres absolutes?
  2. Per què entre 1940 i 1975 la població gairebé es va duplicar?
  3. Per què a partir del 2000 torna a créixer molt?

Activitat 2. Tres onades migratòries

Catalunya ha rebut tres grans onades migratòries en 100 anys:

Onada Període D’on venia la gent? Quins barris/ciutats van créixer?
Primera
Segona
Tercera

Omple-la i escriu un paràgraf curt explicant què tenen en comú les tres i en què es diferencien.

Activitat 3. Catalunya interior

Aquí tens dades reals de comarques catalanes 2023:

Comarca Habitants Densitat (hab./km²) % +65 anys Evolució 2000-2023
Barcelonès 2.300.000 17.500 20,1% +5%
Maresme 460.000 1.250 20,2% +30%
Pallars Sobirà 7.700 5,9 26,5% −4%
Terra Alta 11.500 15,2 30,8% −10%
  1. Quines comarques creixen? Quines perden gent?
  2. Hi ha relació entre envelliment i despoblament?
  3. El Maresme creix molt. D’on creus que ve la gent?
  4. Anomena 3 mesures concretes per fer reviure un poble del Pallars o de la Terra Alta.

Què s’avalua

  • Llegeixes una sèrie temporal de població i la connectes amb la història.
  • Identifiques les tres onades migratòries de Catalunya.
  • Llegeixes una taula territorial i n’extreus tendències.
  • Proposes mesures realistes contra el despoblament.