La població

Aquesta fitxa demana anàlisi de fonts, comentari de mapes i argumentació amb dades. Pots ampliar amb consultes a Idescat, Eurostat o el Banc Mundial.

Activitat 1. Comentari del mapa de densitat mundial

A partir del mapa de densitat de població que has treballat a la unitat:

1. Identifica les tres macroregions més denses del planeta i, aproximadament, quina part de la humanitat hi viu.
2. Anomena tres buits demogràfics (densitat <1 hab/km²) i explica per què hi viu tan poca gent.
3. Identifica una zona on la densitat contradigui el que esperaríem segons clima o desenvolupament. Explica per què passa.

Activitat 2. Una xifra que enganya

Mira aquestes dades del 2022:

Argumenta en un escrit de 8-10 línies:

1. Per què Alemanya té el doble de mortalitat que el Senegal, encara que s’hi visqui millor?
2. Per què la taxa bruta de mortalitat és una mala mesura per comparar nivell de vida?
3. Quin altre indicador faries servir? Per què?

Activitat 3. Bomba demogràfica o transició acabada?

Llegeix els dos textos:

Tesi A (alarma) — «El planeta no podrà sostenir 10.000 milions de persones. Cada any consumim els recursos d’1,75 planetes. Cal frenar el creixement immediatament.» (adaptat de Paul Ehrlich, Stanford)

Tesi B (transició) — «Mai havia caigut tan ràpid la fecunditat. La meitat del món ja viu sota el llindar de relleu. El problema del segle XXI no serà la sobrepoblació, serà el despoblament i l’envelliment.» (adaptat d’Hans Rosling, Gapminder)

Mira la corba real de fecunditat mundial 1950→2024 (5,0 → 2,25 fills/dona):

1. Quin tipus de dada usa cada autor per defensar la seva tesi?
2. Tots dos poden tenir raó alhora? Per què?
3. Després de tot, quin discurs et sembla més proper a la realitat actual? Defensa la teva resposta amb almenys dues dades i una excepció regional al teu argument.

Activitat 4. Educació de les dones i fecunditat

L’Àfrica subsahariana té encara fecunditat alta, però amb grans diferències:

1. Quina relació veus entre educació de les dones i fecunditat? Per què?
2. Si fossis cooperació internacional, en què invertiries primer per frenar el creixement?
3. Quins riscos té lligar «desenvolupament» a «menys fills»?

Què s’avalua

• Llegeixes un mapa de densitat identificant tendències i excepcions.
• Critiques l’ús de mitjanes i taxes brutes sense contextualitzar.
• Confrontes dues tesis acadèmiques i prens posició argumentada amb dades.
• Estableixes relacions causals (educació-fecunditat) amb mirada crítica.

Aquesta fitxa demana comparativa de piràmides, comentari de fonts expertes i argumentació sobre l’envelliment europeu.

Activitat 1. Tres piràmides, tres realitats

Dades clau (2022-2023):

1. Identifica el tipus de piràmide de cada país i justifica-ho amb les dades.
2. Per què Catalunya i el Japó tenen una fecunditat semblant però estructures lleugerament diferents?
3. Per a cada país, descriu dos reptes econòmics i una política pública per abordar-los. Usa conceptes de la unitat (raó de dependència, relleu, immigració…).

Activitat 2. Comentari de l’informe BCE

Llegeix aquest fragment d’un informe del Banc Central Europeu (2023):

«L’envelliment de la població reduirà el creixement potencial de la zona euro del 1,5% actual al 0,9% el 2050. La pèrdua de població activa requerirà o bé un augment significatiu de la productivitat, o bé un saldo migratori positiu sostingut, o bé el retard de l’edat de jubilació. La majoria dels estats hauran de combinar les tres palanques.»

Comenta el text en un escrit de 12-15 línies:

• Què vol dir «creixement potencial»? Per què cau si la població envelleix?
• Avalua les tres palanques que proposa el BCE: quina és la més fàcil i quina la més polèmica políticament?
• Tu què faries?

Activitat 3. Comentari de mapa: l’envelliment d’Europa

Imagina el mapa Eurostat 2023 de % +65 anys per regió europea. Tres patrons són clars:

• Europa del Sud (Itàlia central, sud d’Espanya, Grècia): zones amb >25%.
• Europa de l’Est (Bulgària, Romania, est d’Alemanya): 22-25%.
• Europa nòrdica (Suècia, Irlanda, sud de França): més joves, 18-21%.

1. Per què el Sud d’Europa està més envellit? (Pensa en emigració de joves, fecunditat baixa, esperança de vida.)
2. Per què l’Est està envellit malgrat haver tingut fecunditat alta fins fa poc? (Pista: emigració massiva 1990-2010.)
3. Per què Irlanda té un perfil tan jove dins d’Europa?

Activitat 4. Cinc paradoxes

L’envelliment europeu està ple de paradoxes. Comenta-les una a una en frases curtes:

1. «Vivim més anys» és bona notícia, però es presenta com a problema.
2. Els països més rics són els que tenen menys nens.
3. L’Europa rural envelleix més que la urbana.
4. Necessitem immigració, però la immigració és el tema més polaritzat de la política europea.
5. Hongria gasta molts diners en natalitat i no aconsegueix el resultat de Suècia.

Què s’avalua

• Compares tres piràmides reals i n’extreus implicacions econòmiques.
• Comentes un text expert situant-lo i criticant-lo.
• Llegeixes un patró geogràfic i n’expliques causes històriques.
• Identifiques paradoxes amb mirada crítica.

Aquesta fitxa et fa fer un treball complet de comentari de text, anàlisi de dades i argumentació sobre el futur demogràfic de Catalunya.

Activitat 1. Comentari del testimoni

«Visc en un poble de 38 habitants del Pallars. La meva escola és a 20 km. Hem perdut la botiga, l’estany de pesca, dos restaurants. Quan estic malalt, el dispensari atén dos cops per setmana. Les ciutats parlen de sostenibilitat però la solució del nostre poble és senzilla: només cal que algú vingui a viure-hi. I per venir-hi a viure, només cal que hi hagi feina, internet i una escola.»
— Adaptació d’un testimoni recollit pel projecte Catalunya interior, 2023.

1. Quines quatre coses concretes ha perdut aquest poble?
2. Què demana la persona que parla? És realista?
3. Coneixes algun poble en aquesta situació?

Activitat 2. Què passaria si…?

Imagina dos escenaris i descriu què passaria a Catalunya en cada cas:

1. Si les fronteres es tanquessin del tot demà mateix, durant 25 anys.
2. Si la fecunditat catalana tornés a 2,1 fills per dona en 5 anys.

Per a cada escenari, comenta efectes sobre: població total, economia, pensions, llengua catalana, habitatge.

Activitat 3. Argumentació amb dades: dos discursos

Hi ha dos discursos sobre el despoblament rural:

• Discurs 1 (resignació): «És un procés històric inevitable. La gent vol ciutat, serveis, oportunitats. No es pot anar contra el que vol la gent.»
• Discurs 2 (acció): «Es pot revertir si l’Estat hi inverteix: internet ràpid, escoles rurals, ajudes a l’emprenedoria. Hi ha exemples a Escòcia o al País Basc.»

Argumenta en un text de 15-20 línies quina posició defenses, amb almenys 3 dades concretes de la unitat o de fonts oficials, i una excepció al teu propi argument (alguna cosa que el matisi).

Activitat 4. Mapa mental de propostes

Al quadre de baix, dibuixa un mapa mental amb 5 propostes concretes per a la Catalunya rural i 5 per a la Catalunya metropolitana. Connecta cada proposta amb el problema que resol.

Què s’avalua

• Comentes un fragment identificant idees clau i intencions.
• Construeixes escenaris hipotètics raonats.
• Argumentes amb dades, prens posició i admets matisos.
• Generes propostes pràctiques coherents amb el problema.