L’organització política de les societats

Aquesta fitxa et fa identificar què converteix un territori en un Estat i com es classifica el govern segons qui n’és el cap.

Activitat 1. Els tres elements de l’Estat

Tot Estat reconegut té tres elements. Completa la taula amb una frase teva.

Activitat 2. Vertader o fals

Llegeix cada afirmació i marca V (vertader) o F (fals).

• Catalunya és un Estat reconegut internacionalment. ☐ V ☐ F
• Alemanya té els tres elements bàsics. ☐ V ☐ F
• Una empresa privada és un Estat petit. ☐ V ☐ F
• Un Estat reconegut té el dret de fer lleis al seu territori. ☐ V ☐ F
• El Vaticà és l’Estat més petit del món. ☐ V ☐ F

Activitat 3. Monarquia o república?

Marca cada país segons el seu cap d’Estat:

• França — ☐ Monarquia ☐ República
• Regne Unit — ☐ Monarquia ☐ República
• Suècia — ☐ Monarquia ☐ República
• Alemanya — ☐ Monarquia ☐ República

Activitat 4. Frase pròpia

Completa amb les teves paraules: «Per a mi, un Estat democràtic es reconeix perquè…»

Aquesta fitxa et fa identificar els tres poders d’una democràcia i entendre per què no els pot tenir la mateixa persona.

Activitat 1. Identifica el poder

Per a cada acció, marca quin poder hi correspon: L = Legislatiu, E = Executiu, J = Judicial.

• Aprovar una llei contra l’assetjament escolar. ☐ L ☐ E ☐ J
• Aplicar les lleis al dia a dia del país. ☐ L ☐ E ☐ J
• Decidir si una persona ha comès un delicte. ☐ L ☐ E ☐ J
• Negociar un tractat amb la UE. ☐ L ☐ E ☐ J
• Modificar el Codi Penal. ☐ L ☐ E ☐ J
• Anul·lar una llei perquè no respecta drets fonamentals. ☐ L ☐ E ☐ J

Activitat 2. Casa, escola, país

Imagina que a casa o a l’aula la mateixa persona fa les normes, les aplica i decideix qui les ha trencat. En una frase, què hi falla?

Activitat 3. Tria una frase i explica-la

1. «Els jutges no haurien de fer lleis perquè no els ha escollit la gent.»
2. «Els polítics no haurien de ser jutges perquè decidirien sempre a favor seu.»

Tria una de les dues afirmacions i explica-la amb les teves paraules:

Els estats no actuen sols. S’associen en organitzacions internacionals per coordinar-se. Aquesta fitxa identifica les més grans i el que fan.

Activitat 1. Qui és qui

Activitat 2. Notícia → organització

Per a cada titular, identifica de quina organització parla:

• «Cascos blaus desplegats al sud del Líban.» → ☐ ONU ☐ UE ☐ OTAN
• «Acord per eliminar fronteres internes a l’espai Schengen.» → ☐ ONU ☐ UE ☐ OTAN
• «Maniobres aèries conjuntes a Polònia per contenir Rússia.» → ☐ ONU ☐ UE ☐ OTAN
• «Eleccions europees del 2024.» → ☐ ONU ☐ UE ☐ OTAN
• «Resolució del Consell de Seguretat sobre Gaza.» → ☐ ONU ☐ UE ☐ OTAN

Activitat 3. Per què s’associen?

En una o dues frases: per què els estats prefereixen unir-se en organitzacions internacionals en lloc d’actuar sols?

Aquesta fitxa et fa classificar estats reals i comparar el sistema parlamentari amb el presidencialista.

Activitat 1. Classifica sis estats

Per a cada estat, omple les dues columnes (cap d’Estat i participació):

Activitat 2. Parlamentari o presidencialista?

Marca cada característica amb P (parlamentari) o Pre (presidencialista):

• El cap del govern surt del Parlament guanyador. ☐ P ☐ Pre
• El cap del govern és elegit directament per la població. ☐ P ☐ Pre
• A Alemanya. ☐ P ☐ Pre
• Als Estats Units. ☐ P ☐ Pre
• El Parlament pot fer caure el govern amb una moció de censura. ☐ P ☐ Pre

Activitat 3. Argumenta

En 80-100 paraules, explica quin sistema (parlamentari o presidencialista) creus que controla millor el poder de l’executiu. Dóna una raó a favor i una en contra de la teva tria.

Una democràcia és més que votar. Es manté quan es respecten cinc principis. Aquesta fitxa et fa identificar quin principi està fallant en escenaris reals.

Activitat 1. Els cinc principis

Defineix amb una frase pròpia cada principi:

Activitat 2. Quin principi falla?

Llegeix cada escenari i identifica quin principi (o quins) està fallant.

Activitat 3. Què canviaria a la teva vida?

Tria un dels cinc principis. Imagina’l absent del teu país. En 80-100 paraules, explica què canviaria a la teva vida quotidiana (escola, carrer, casa).

El Consell de Seguretat de l’ONU té 15 membres però només 5 (EUA, Rússia, Xina, França i Regne Unit) tenen dret a veto. Un sol «no» d’aquests cinc bloqueja qualsevol resolució.

Activitat 1. Llegeix el cas

El febrer del 2022 Rússia va envair Ucraïna. El Consell de Seguretat de l’ONU va votar una resolució que demanava la retirada immediata de les tropes russes. 11 països hi van votar a favor, 1 es va abstenir, i Rússia hi va votar en contra. Tot i la majoria àmplia, la resolució no es va aprovar perquè Rússia és membre permanent amb dret a veto.

Activitat 2. Simulació de votacions

Marca si cada votació quedaria APROVADA o VETADA segons les regles del Consell de Seguretat:

Activitat 3. Reflexió amb dos costats

En 80-100 paraules, raona-ho amb les dues mirades:

• El veto és una protecció que impedeix que una majoria circumstancial obligui les grans potències a coses que rebutgen.
• El veto és un privilegi injust dels guanyadors d’una guerra del 1945; els 188 estats restants no en tenen.

Aquesta fitxa et fa comparar els tres grans models d’organització territorial i argumentar quin funcionaria millor per a un territori plural.

Activitat 1. Taula comparativa dels tres models

Activitat 2. Qui decideix què?

Per a cada decisió, marca el nivell que l’hauria de prendre en un model federal típic:

Activitat 3. Argumentació amb dos costats

Imagina un territori amb tres llengües i tradicions diferents (Suïssa, Bèlgica, Catalunya…). En 150-200 paraules:

• Dóna 2 raons per les quals el model federal podria funcionar-hi millor.
• Dóna 1 raó realista per la qual aquest mateix model també hi pot generar problemes.

Algunes democràcies no cauen amb un cop d’estat sinó amb passos petits que erosionen el sistema des de dins. Aquesta fitxa analitza tres casos actuals.

Activitat 1. Tres casos resumits

Hongria (Viktor Orbán, des del 2010). El partit governant ha modificat la Constitució, ha canviat la llei electoral perquè li sigui favorable, ha controlat els grans mitjans públics i privats, i ha posat aliats al cap del poder judicial. Continua guanyant eleccions. La UE l’ha sancionat diverses vegades.

Veneçuela (Hugo Chávez i Nicolás Maduro, des del 1999). El govern ha desplaçat eleccions, ha empresonat opositors, ha tancat mitjans crítics i ha buidat de poder l’Assemblea Nacional creant-ne una de paral·lela. Diversos països no en reconeixen els resultats electorals.

Rússia (Vladímir Putin, des del 2000). Les eleccions són formals però sense competència real. Opositors han mort en circumstàncies sospitoses (Politkovskaia, Nemtsov, Navalni). Mitjans independents han estat tancats o etiquetats com a «agents estrangers».

Activitat 2. Senyals d’erosió

Per a cada senyal, marca on apareix:

Activitat 3. Argumentació amb dos costats

En 150-200 paraules, argumenta tenint en compte els dos costats:

• Costat A. Aquests règims tenen suport popular real i guanyen eleccions. No es pot dir que no siguin democràtics.
• Costat B. Sense pluralisme i sense control independent del poder, una victòria electoral no és prou per parlar de democràcia.

Quin pes tenen els dos arguments? On situaries el límit entre democràcia imperfecta i règim autoritari?

Els estats signen tractats que prometen canvis grans. Després, les decisions del dia a dia els poden contradir. Aquesta fitxa analitza tres casos i et fa proposar una mesura concreta.

Activitat 1. Tres casos de xoc tractat / realitat

Completa la tercera columna amb un fet concret i actual per a cada tractat.

Activitat 2. Quin interès real hi ha al darrere?

Per a cada cas, marca quin tipus d’interès pesa més en la decisió de no complir. Pot ser-ne més d’un.

• Acord de París → ☐ Econòmic ☐ Militar ☐ Electoral ☐ Ideològic
• Convencions de Ginebra → ☐ Econòmic ☐ Militar ☐ Electoral ☐ Ideològic
• Drets humans → ☐ Econòmic ☐ Militar ☐ Electoral ☐ Ideològic

Activitat 3. Proposa una mesura

El problema no és només que els estats signin tractats que no compleixen, sinó que la majoria de la població ho ignora. En 150-200 paraules:

1. Proposa una mesura concreta (educativa, mediàtica o política) que pugui ajudar a tancar la distància entre el que es promet i el que es fa.
2. Argumenta-la amb una raó.
3. Identifica el seu límit realista (què no aconseguiria).